El Doctor en Història, Ángel Luis Cervera Fantoni, detalla com era l'Espanya del XIX, prèvia al Desastre del 98
Benidorm reivindica la figura del Conestable Zaragoza, heroi de la Guerra de Cuba
En la batalla en què va perdre la vida Zaragoza i Such, van sobreviure quatre benidormers.
El Saló d'Actes de l'Ajuntament de Benidorm ha acollit en la nit del dijous la conferència 'L'almirall Cervera i el Desastre del 98. La guerra del conestable Zaragoza', impartida pel Doctor en Història, Ángel Luis Cervera Fantoni, i organitzada per la Regidoria de Cultura en col·laboració amb la Fundació Frax.
L'acte, ha comptat amb la presència de l'alcalde, Toni Pérez; el regidor de Cultura, Jaime Jesús Pérez i altres membres de l'equip de Govern, així com de representants de l'Armada i oficialitat de la Guàrdia Civil entre el públic.
Toni Pérez va prendre la paraula per a reivindicar la figura de Francisco Zaragoza i Such, a qui la ciutat va dedicar un carrer en 1991, coneguda anteriorment com Les Roques, en el centre històric, l'"enclavament que millor representava l'essència del poble", mostrant així el seu reconeixement a "un benidormer i a la història d'una ciutat que sempre hem de saber comptar".
L'alcalde ha agraït la proposta de la Fundació Frax i el treball de recerca de Cervera Fantoni que, entre altres detalls, ha donat a conéixer el nom "de quatre benidormers més" que varen sobreviure al conflicte al costat d'"uns altres de la comarca i de la província".
Sobre la figura de l'almirall Cervera, Toni Pérez va reivindicar la seua "espenta, valentia i intel·ligència" el que va permetre salvar la vida a la major part de la marineria i va fer possible que "molts tingueren descendents que hui són ací per a recordar la història d'Espanya" que "és gran" per fets com els exposats.
Abans de la conferència, el president de la Fundació Frax, Matías Pérez Such, va introduir al ponent i va animar a saludar des del faristol a Quico Zaragoza, alferes de navili i nebot net del Conestable Zaragoza.
En la seua dissertació, Cervera Fantoni va detallar als assistents com era la societat espanyola de finals del XIX, després de la I República i el moviment cantonalista que es va afermar en el sud-est espanyol, especialment a Cartagena. L'historiador va xifrar en 220.000 el nombre de soldats que van ser envidats a Cuba en els quatre últims anys del conflicte, xifra que només se superarien els Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i la tragèdia que suposava per a les famílies que els joves hòmens foren cridats a files, si bé els rics pagant 2.000 pessetes de l'època, podien deslliurar-se del servici.
Cervera Fantoni va presentar a Francisco Zaragoza i Such, conestable; càrrec de sotsoficial en l'Armada especialitzat en artilleria, equiparable a un sergent dels terços d'Infanteria, que, amb només vint-i-quatre anys, va ser destinat al canoner Alvarado i posteriorment al creuer Vizcaya. En este navili va perdre la vida en la Batalla Naval de Santiago de Cuba, durant la guerra hispà-estatunidenca, el 3 de juliol de 1898, a les ordres de l'Almirall Pascual Cervera.
Saragossa i Such, va mostrar valor i heroisme, però va ser ferit en el pit i ventre per una granada i va expirar el seu últim alé abraçat a la bandera d'Espanya. Aquell dia, 360 mariners espanyols van morir, encara que l'estratègia de Cervera va permetre que 1.900 pogueren salvar les seues vides, pese a l'enfonsament dels seus vaixells per la flota estatunidenca. Espanya va perdre la guerra i amb ella el que quedava del seu Imperi.
Entre els 44 marins de la província embarcats en l'Esquadra de l'Almirall Cervera van trobar la mort, a més del conestable benidormer Francisco Zaragoza i Such, altres sis marins: dos d'Alacant, dos de Dénia, un de Torrevella i un altre d'Altea, el tercer conestable Pedro Nomdedéu Martínez, amic personal de Saragossa. Van sobreviure a la batalla i al posterior internament com a presoners de guerra als Estats Units els benidormers Bartolomé Agulló Orts, Bartolomé Llorca Zaragoza, José Solbes Devesa i Valentín Valero García.
Currículum del conferenciant
Ángel Luis Cervera Fantoni és besnet de l'almirall Cervera, Doctor en Història (Universitat CEU Sant Pau), Doctor en Economia (Universitat Rei Joan Carles), Llicenciat en Sociologia (Universitat Pontifícia de Salamanca) i en Ciències Empresarials (ICADE), i Màster of Science in Quality Management (University of Lincolnshire & Humberside - el Regne Unit).
Ha treballat en les àrees de comunicació i relacions externes de Navantia i Indra, així com en l'Institut Superior d'Estudis Estratègics del CESEDEN com a expert en Economia de la Defensa. És assessor del Comité Científic de la Càtedra UNESCO del Consell Nacional de Patrimoni Cultural de Cuba, en temes referits al patrimoni cultural subaquàtic i la història de l'Armada espanyola del segle XIX, així com Acadèmic Corresponent estranger de l'Acadèmia de la Història de Cuba (2016), Membre de la Reial Societat Geogràfica (2016) i Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (2017).