EL TEMPS A BENIDORM ARA

25

16:54 PM

HORA BENIDORM

19ºC

Núvol

SO 15km/h

DIRECCIÓ I VELOCITAT DEL VENT

0%

PROBABILITATS DE PRECIPITACIONS

SELECCIONA UN PORTAL

CIUTADÀ

Informació per viure a la ciutat

COMUNICACIÓ

Prensa, Ràdio i TV

FILM OFFICE

Oficina de rodatges

SMART CITY

Indicadors de la nostra destinació

FONS EUROPEOS

Actuacions cofinançades per la UE

TRIA LES TEUES PREFERÈNCIES

SELECCIONA UNA LLENGUA PER A ESTE ORDINADOR O DISPOSITIU

Current size: 100%

AJUSTA LA GRANDÀRIA DE LLETRA
AJUSTA EL CONTRST DE LLETRA

L'Associació Cultural Hispània Romana recrea la vida en l'aquarterament

Així atacaven i defensaven els legionaris romans del 'Castellum' del Tossal de la Cala

18 juny 2022
La Asociación Cultural Hispania Romana recrea la vida en el acuartelamiento.
La Asociación Cultural Hispania Romana recrea la vida en el acuartelamiento.

Les Jornades Europees d'Arqueologia han continuat en el 'Castellum' romà del Tossal de la Cala esta vesprada amb la recreació històrica de com era la vida d'un legionari en una fortificació com la de Benidorm, a càrrec de l'Associació Cultural Hispània Romana.

Amb esta iniciativa, la Regidoria de Patrimoni Històric i Cultural que dirigix Ana Pellicer, ha volgut reivindicar "el valor del jaciment històric posant en el context la forma de vida de l'època", ha assenyalat l'edil, després d'acudir a la representació que es realitzava en el cim del Tossal esta vesprada, al costat de les responsables d'Ocupació i Desenvolupament Local, Mónica Gómez, i Educació, Maite Moreno.

La Hispània Romana és una associació sense ànim de lucre i col·labora, a més d'amb el jaciment de la Cala, amb el Vilamuseu de la Vila Joiosa, o el Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ) en la realització del 'Lvcentum reviviscit', entre altres.

En la recreació de hui, els assistents han pogut conéixer maniobres d'esgrima legionària; com eren els 'castra' (singular castrum), o campament militar en què convivien les legions; o per què els legionaris van rebre el sobrenom de 'mules de Mari', després de la reforma del general de la República Gai Mari, que els va obligar a carregar durant les llargues jornades de marxa amb totes les seues pertinences que superaven els 40 kg i per a ells s'havien d'ajudar amb un llarg pal de fusta.