Cuidar el 'Castellum' «perquè continuen gaudint d'ell les generacions esdevenidores»

Ahir de vesprada, el Saló d'Actes de l'Ajuntament acollia una conferència de Feliciana Sala i Jesús Moratalla, del Departament d'Arqueologia de la Universitat d'Alacant, responsables de les cinc campanyes d'excavacions efectuades en el jaciment per l'Ajuntament, al costat de l'enginyera Marta Peña, que ha treballat el projecte de museïtzació.

La regidora de Patrimoni Històric i Cultural, Ana Pellicer, va donar la benvinguda als ponents en un acte al qual va assistir l'alcalde, Toni Pérez, al costat d'altres membres de la Corporació Municipal. Pellicer va incidir en què, amb la museïtzació, es podrà "recuperar, conservar i reivindicar un dels nostres principals baluards patrimonials; explorar-ho, interpretar-ho, datar-ho. I a través de tot això, hem pogut conéixer millor el passat i història de Benidorm i mostrar-lo al món". Pellicer no va deixar passar l'oportunitat d'agrair "el suport dels Fons FEDER" de la Unió Europea en la salvaguarda del jaciment.

Entrats en matèria, Feliciana Sala es va centrar en els detalls de les excavacions que s'inicien en els anys quaranta del segle passat amb els treballs del sacerdot José Belda i l'arqueòleg alemany Adolf Schulten, als quals van seguir, en la dècada següent els d'Alejandro Ramos i Miquel Tarradell, abans de la urbanització de la zona que va patir excavacions clandestines.

Sala va detallar com les investigacions d'Enric Llobregat, en 1972, suggerien que "allò era un xicotet poblat iber" i que "fins a la promulgació de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol, en 1985, no es va poder protegir, almenys en part, el jaciment".

En 2007 es produïx un punt d'inflexió quan Sonia Bayo publica la seua tesi doctoral que apunten "a la presència romana" amb el descobriment d'elements de cuina, amulets i fragments d'armes "objectes de vida quotidiana". Així mateix, després del seu desbrossament en 2013, apareix la muralla amagada i en 2015 s'aclarix que el tipus de construcció "repetitiva" demostrava el seu origen romà, front "a les construccions iberes, més anàrquiques".

Feliciana Sala va aclarir que el 'Castellum' de Benidorm "és un sistema de vigilància de la costa", de la Guerra de Sertori, entre els anys 82 i 72 aC en la península Ibèrica, quan Quinto Sertori es va proclamar procònsol de la Hispània Citerior.

Va finalitzar la ponent apuntant que "en la pròxima fase de treballs voldríem esbrinar on es troben la porta o portes d'accés" al recinte romà.

A continuació, Jesús Moratalla va exhibir plans de l'estructura del recinte "que presenta urbanisme de carrer central", típic del "període tardorepublicà" i va suggerir que, la circumstància que el cim "estiga completament aplanada, podria albergar algun tipus d'actuació" que es pretén descobrir en pròximes excavacions.

Moratalla va posar l'accent en la mena de construcció "típica romana" en què "els murs entesten amb la muralla" i s'enfilen entre si, la qual cosa no està documentat en construccions iberes". Així mateix, va detallar que, en el recinte, es distingixen dos àmbits: "el militar i un altre residencial".

Seguidament, l'enginyera Marta Peña va detallar el procés seguit en la fase museïtzació del jaciment ja executada, incidint en els problemes "d'ensulsiades" que podria generar l'orografia del terreny que han necessitat actuacions "molt especialitzades".

Així mateix, Peña va indicar com s'ha tractat el sistema de canalitzacions de serveis "integrant-los" amb l'entorn; o dificultats patides pels professors tècnics i especialistes que van arribar a patir "un brot de sarna provocada per àcars provinents de nius de gavines". L'enginyera va finalitzar amb el tractament efectuat sobre els murs "perquè visualment es diferencien les estructures", com així advertixen els qui recorren el jaciment.

L'última intervenció de la nit va ser a càrrec de Toni Pérez qui va destacar la "gran responsabilitat" que suposa "fer valdre el nostre patrimoni". "Una gran tasca –va assenyalar–, i un esforç colossal quan estàvem convençuts que era un poblat iber", però "es va fer el salt qualitatiu" en passar a ser 'Castellum'. I, "una gran responsabilitat", va abundar també, "cuidar-ho perquè demà continuen gaudint d'ell les generacions esdevenidores".