El projecte, impulsat per la Comissió Hidrogràfica de la Taula del Bon Profit i coordinat per Jaume Fuster, compta amb una tirada de mil exemplars i es presenta este dissabte
Un plànol georeferenciat recupera la toponímia i enclavaments de la Serra Gelada i la badia de Benidorm per a la seua preservació
A la Serra Gelada i la badia de Benidorm es concentren més de 200 noms i enclavaments. Tots ells s'han plasmat en un plànol georeferenciat elaborat per la Comissió Hidrogràfica de la Taula del Bon Profit amb l'objectiu de "recuperar la toponímia d'esta zona i localitzar cadascun d'estos punts per a assegurar així la seua preservació i evitar que es perda una part tan important de les nostres arrels, la nostra identitat i la nostra història", tal com ha explicat hui la regidora de Patrimoni Històric i Cultural, Ana Pellicer.
El projecte ha sigut coordinat pel fotògraf Jaume Fuster i en ell han col·laborat, entre altres, els catedràtics Francesc Xavier Llorca Ibi i Francisco Aracil i més d'una vintena d'informants d'entre 70 i 92 anys de Benidorm, l'Alfàs del Pi i Altea, amb els quals els autors s'han entrevistat al llarg dels últims quatre anys per a "recaptar els seus coneixements sobre la serra i la badia; coneixements adquirits per la seua condició d'homes de la mar, per la seua professió com a pastors o per la seua afició a la caça".
Jaume Fuster, per part seua, ha assenyalat que el projecte sorgix arran d'una exposició fotogràfica de la Serra Gelada després de detectar que no existia cap plànol oficial que incloguera tots els enclavaments i que recollira correctament la toponímia de la zona. A partir d'ací, "s'ha dut a terme un treball de recuperació" que ha permés fins i tot rescatar i fixar noms ja en desús, i que "és reflex d'allò que s'ha viscut a la Serra Gelada, de la història dels atalaiadors, carabiners, del contraban".
En total, segons ha indicat, "s'han recollit 220 noms de la Serra Gelada, de l'Illa, de l'Illeta i de pedres submarines de la badia de Benidorm, que s'acompanyen també de les coordenades GPS per a la seua localització".
El plànol, del qual s'han editat mil exemplars, ha sigut dibuixat per Francisco Aracil "intentant recollir l'essència i peculiaritat dels plànols i cartes nàutiques del segle XIX de Rafael Pardo de Figueroa", emprant per a això una tipografia habitual en l'últim terç d'eixa centúria. A més d'una relació bibliogràfica, el revers del plànol compta amb un article de Francesc Xavier Llorca Ibi sobre la toponímia de la Serra Gelada i la badia.
Tant Pellicer com Fuster han apuntat que "parlem d'un patrimoni immaterial de primer ordre, que queda plasmat en un objecte informatiu, cultural i estètic" que es presentarà oficialment dissabte que ve, 26 de novembre, a les 13.00 hores en el centre municipal el Torrejó.