Plaça dels Marins i Almadravers de Benidorm / Muralla medieval del castillo y puerto

Plaça dels Marins i Almadravers de Benidorm

El poble de Benidorm, poble de gent oberta, emprenedora i valenta, que des de temps immemorials ha vinculat les seues pròpies vides i les de les seues famílies a la mar en diferents activitats, té com a orgull l´haver construït una fama que traspassa fronteres i que parla de la perícia i bon fer en cada un dels oficis relacionats amb la mar.

Comptem amb documents històrics que relacionen les dites activitats com és el cas de la nostra Carta de Poblament, atorgada per Bernat de Sarrià en 1325, on es parla de l´activitat pesquera, i directamente lligada a ella ja apareix una important activitat comercial a base d´intercanvis per via marítima.

En el segle XVI tenim referències de veïns subhastant sarracins capturats prop de la nostra costa, veïns a qui se´ls reclama deutes per xarxes, o l´existència d´una almadrava en 1580.

És a dir una activitat i població que es mostra activa i a la que afectaria indubtablement la pressió pirata de mitat del XVI, produint una despoblació important que ens va deixar pràcticament com un punt de pesca.

En el segle XVII, amb l´arribada del Rec Nou de Polop, després Rec Major de l´Alfàs i Benidorm, la Història pareix que es centre en l´agricultura i a penes hi ha referències a mariners i pescadors que, no obstant això, algunes fonts ens demostren que continuen existint i treballant.

En el segle XVIII els historiadors confirmen la mateixa línia anterior a més d´un increment de la població. A finals del XVIII comptem amb el testimoni de l´obra de Cavanilles, Observaciones sobre la Historia Natural, Geográfica, Agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, on ens parla de 324 hòmens de mar entre almadravers i els dedicats a pescar “por aquellos mares”. És a dir, com apunta el professor Llorca Ibi, en 1795 quasi un 14% de la població benidormense treballava directamente en l´almadrava o pescant.

A tot açò caldria sumar un número indeterminat de persones que es dedicaven al cabotatge, al corsarisme, guardacostas, calafats, palers, xarciers, etc. oficis tots ells que es poden rastrejar en els protocols notarials dels segles XVIII i XIX. El segle XIX és l´època de capitans i pilots que fan la carrera d´Amèrica, quasi tots ells formats en les escoles nàutiques d´Alacant i Barcelona.

El rastre de totes estes persones que s´han dedicat a treballar en la mar és difícil de seguir perquè a la desaparició d´arxius cal sumar la de no aparéixer en els censos per estar la major part del temps fora de Benidorm: Málaga, Cartagena, Barcelona, Águilas, València i Amèrica així com en diverses almadraves calades en la costa africana o sud d´Andalusia.

Muralla medieval

Des d’este punt podem vore les restes de la muralla medieval que envoltava la fortificació. Els orígens de Benidorm es remunten a l’Edat Mitjana, quan, per interés estratègic, es propicia un assentament cristià estable que fera front a un dels perills d’aquell moment històric, el musulmà.

En 1325, l’almirall Bernat de Sarrià, senyor d’estes terres, concedix carta de poblament per a fundar Benidorm al lloc conegut com Canfali. És quan comença a edificar-se el castell i el caseriu, que anirà creixent a poc a poc.

Desconeixem el perímetre que tindria la muralla ja que va patir diverses transformacions al llarg del temps i va pràcticament desaparéixer al segle XIX. Sí que està clar que era una construcció modesta que servia de refugi a la població.

Una excavació arqueològica dels anys 90 la va datar al segle XV.

Port, 1935.

A pesar de no tindre Benidorm un port natural pròpiament dit, la peixca sempre ha estat ací una activitat de gran importància. Des del segle XV, la peixca de la tonyina a l’almadrava era l’activitat econòmica de major relleu.

Els benidormers han tingut fama de ser els millors d’esta modalitat de peixca i han treballat en diferents llocs del sud de la península i a la costa africana (Larraix, Tànger, Barbate, Isla Cristina, etc.) fins a ben entrat el segle XX.

La foto que veiem és de primeries del segle XX, quan no hi havia port. Les barques es fondejaven a la badia o es varaven a la mateixa platja.

Encara que un tòpic molt extens diu que Benidorm ha sigut un poble de pescadors. El que és cert és que les gents d’ací s’han dedicat a la mar i a la terra, però la pesca mai no ha sigut l’activitat més important, entre altres coses, perquè Benidorm no ha tingut port fins a ben entrat el segle XX.

A partir dels segles XVIII i XIX, quan es produeix un creixement demogràfic i econòmic que fa despegar definitivament la ciutat, les activitats relacionades amb la mar van molt més enllà de la pesca. En realitat, el percentatge de població dedicat a l’agricultura era menor i el pesquer no superava l’agrícola ni per quantitat ni pel valor econòmic. Deixant a banda la importància de les almadraves, hi havia un considerable grup de persones dedicat al comerç i al transport marítim, al cors, a la repressió del contraban, etc.

Al segle XIX, la nòmina de gent de mar no dedicada a la pesca era realment important per quantitat i per qualitat: oficials de la Marina de Guerra i de la Mercant, contramestres, pràctics, maquinistes, marconis,etc.