l´Illa de Benidorm

L’Illa

Conta la llegenda que el gegant Rotlan pegà un colp d’espasa al cim del Puig Campana i el tros que en saltà i anà a parar a la mar és l’Illa de Benidorm.

La presència humana a l’Illa es remunta al neolític, fa uns 7.000 anys. Entre els segles XV i XVII va ser refugi i amagatall de pirates des d’on podien atacar les poblacions costaneres.

A més de la importància estratègica, l’Illa ha tingut també la seua econòmica, ja que la seua riquesa pesquera va beneficiar la Vila Joiosa  i Benidorm durant molt de temps.

L’Illa té dos fars, un més antic, fora de servici, i un altre en actiu construït en la segona meitat del segle XX.

Als penya-segats de l’Illa trobem plantes adaptades a l’escassetat del sòl i a la influència marina com el fenoll marí (Crithmum maritimum), el pare-i-fill (Asteriscus maritimus) i una espècie endèmica que només es troba a la Comunitat Valenciana i rodalies, l’orella de ratolí (Sarcocapnos saetabensis).

També hi trobarem una de les colònies de cria de l’escateret (Hydrobates pelagicus melitensis) més important del Mediterrani. L’escateret és una au menuda que s’alimenta en alta mar i que només toca terra a la nit.

Dues espècies de gavina veiem a l’Illa: el gavià caspi (Larus cachinnans), molt comú, i la gavina corsa o gavina roja (Larus audouinii), amenaçada d’extinció.

A la mar, segons l’època, observarem fàcilment dofins, corbs marins o oronetes, dits també peixos voladors.

http://histobenidorm.blogspot.com.es/2014_03_01_archive.html