EL TEMPS A BENIDORM ARA

20

16:16 PM

HORA BENIDORM

19ºC

Cel clar

SO 15km/h

DIRECCIÓ I VELOCITAT DEL VENT

0%

PROBABILITATS DE PRECIPITACIONS

SELECCIONA UN PORTAL

CIUTADÀ

Informació per viure a la ciutat

COMUNICACIÓ

Prensa, Ràdio i TV

FILM OFFICE

Oficina de rodatges

SMART CITY

Indicadors de la nostra destinació

FONS EUROPEOS

Actuacions cofinançades per la UE

TRIA LES TEUES PREFERÈNCIES

SELECCIONA UNA LLENGUA PER A ESTE ORDINADOR O DISPOSITIU

Current size: 100%

AJUSTA LA GRANDÀRIA DE LLETRA
AJUSTA EL CONTRST DE LLETRA

L’Illa

Conta la llegenda que el gegant Rotlan pegà un colp d’espasa al cim del Puig Campana i el tros que en saltà i anà a parar a la mar és l’Illa de Benidorm.

La presència humana a l’Illa es remunta al neolític, fa uns 7.000 anys. Entre els segles XV i XVII va ser refugi i amagatall de pirates des d’on podien atacar les poblacions costaneres.

A més de la importància estratègica, l’Illa ha tingut també la seua econòmica, ja que la seua riquesa pesquera va beneficiar la Vila Joiosa  i Benidorm durant molt de temps.

L’Illa té dos fars, un més antic, fora de servici, i un altre en actiu construït en la segona meitat del segle XX.

Als penya-segats de l’Illa trobem plantes adaptades a l’escassetat del sòl i a la influència marina com el fenoll marí (Crithmum maritimum), el pare-i-fill (Asteriscus maritimus) i una espècie endèmica que només es troba a la Comunitat Valenciana i rodalies, l’orella de ratolí (Sarcocapnos saetabensis).

També hi trobarem una de les colònies de cria de l’escateret (Hydrobates pelagicus melitensis) més important del Mediterrani. L’escateret és una au menuda que s’alimenta en alta mar i que només toca terra a la nit.

Dues espècies de gavina veiem a l’Illa: el gavià caspi (Larus cachinnans), molt comú, i la gavina corsa o gavina roja (Larus audouinii), amenaçada d’extinció.

A la mar, segons l’època, observarem fàcilment dofins, corbs marins o oronetes, dits també peixos voladors.

 

http://histobenidorm.blogspot.com.es/2014_03_01_archive.html