Biodiversitat en la badia de Benidorm

La diversitat dels fons marins de les costes mediterrànies, i en concret del litoral de la província d'Alacant, és elevada i variada, atés el nombre d'espècies que conformen l'ecosistema. La badia de Benidorm, abraçada per la Serra Gelada i el Tossal de la Cala, n'és un bon exemple. Justament l'incalculable valor ecològic i ambiental de la Serra Gelada i dels fons marins que l'envolten, units a la riquesa cultural i històrica de l'entorn, va portar en 2005 a la declaració de tot este espai com a Parc Natural marítim-terrestre, el primer de la seua categoria a la Comunitat Valenciana.

El 88% de la superfície del Parc Natural, l'equivalent a prop de 4.900 hectàrees, correspon al medi marí i compren les badies de Benidorm, l'Alfàs del Pi i Altea. En este entorn marí es poden fer immersions sobre grans praderies de posidònia i fons rocosos amb coves, arcs i grans blocs de roques, especialment al costat de l'illa de Benidorm on es localitza l'escull conegut com la Llosa.

Fauna marina

En la costa de Benidorm, a tan sols a 3 o 4 metres de profunditat, és habitual trobar sargs, donzelles, espectaculars bancs de salpes, estreles de mar roges i porprades o cogombres de mar. Estes aigües també alberguen polps, nacres, fins i tot morenes i alguna barracuda.

• Barracuda. Un gran depredador que sol moure's en bancs. Són peixos molt veloços, gràcies a la seua cua poden accelerar de 0 a 90 km/h en pocs segons. Una peculiaritat d'esta espècie és que quan estan en època de reproducció, poden arribar a fresar la barbaritat de 300.000 ous.
• Cavall marí. Pertanyents a la família dels Syngnathidae estos simpàtics animals són molt voraços, ja que en mancar d'estómac sempre senten apetit. Una altra particularitat és que són els mascles els qui donen a llum a les cries.
• Polp. L'Illa Mitjana és l'hàbitat principal de polps i altres tipus de cefalòpodes, romanent a vegades ocults darrere del coral. A més de la seua capacitat per a amagar-se, els polps guarden altres curiositats, com el fet de comptar amb tres cors o fer olor de través dels tentacles.
• Oblada. És de manera ovalada i color gris plata. Solen mesurar 20 centímetres, encara que s'han trobat exemplars una mica més grans. És hermafrodita, encara que a vegades s'ha trobat algun exemplar amb un únic sexe.
• –Salpa. Es mou en bancs i és al·lucinant vore la precisió amb què coordina els seus moviments. Són peixos molt esquius i s'allunyen a gran velocitat i a l'uníson quan perceben un perill, com si es tractara d'un únic peix.
• –Tortuga careta. És molt rar trobar una la tortuga careta en terra. Els albiraments solen donar-se en les profunditats marines, encara que en comptades ocasions ixen a les platges de Benidorm per a fresar. La seua grandària pot ser de fins a 1 metre i pesar més de 100 quilograms. Amb una esperança de vida que pot superar els cinquanta anys, es troben en perill d'extinció.
• –Ratlla. La ratlla és un altre peix molt habitual de la fauna marina a Alacant. És possible trobar diferents tipus de ratlles, com el caputxet o la vaca tremolosa (esta última és molt curiosa pel fet que és elèctrica).
• –Dofí mular. És el cetaci més comú, que compta amb un grup poblacional estable, deixant-se vore especialment a la primavera i format per exemplars adults i també per cries. La grandària mitjana dels grups de dofins en la zona sol ser d'uns 5 exemplars.

Entre la resta d'espècies habituals en aigües de Benidorm estan la cerviola, bacoreta, tonyina, golfàs (tallahams), cavalla, melva, llampuga, calamar, déntol, cerviola, així com diferents tipus de bavoses marines. Menció especial mereix el raoret, peix que viu en fons d'arena fina i fang, fins a una profunditat de 35 metres, la qual cosa dificulta la seua captura. La seua carn és considerada una menja.

Però més enllà de la fauna que s'oculta sota la superfície, cal destacar les diferents aus marines que tenen en les aigües de Benidorm una part fonamental del seu hàbitat. L'escateret (Hydrobates pelagicus melitensis), espècie en perill, nidifica a l'illa Mitjana i en la de Benidorm, on es localitza una de les colònies de reproducció de major grandària del Mediterrani occidental amb més de 500 parelles.

Al costat de l'escateret, conviuen el corb marí (Gulosus aristotelis), el gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) i la gavina corsa.
 

Flora marina: posidònia, ecosistema fonamental

La flora marina per excel·lència de les costes de Benidorm és la posidònia. Esta planta d'origen terrestre adaptada a la vida en la mar, posseïx veritables arrels que connecten amb les fulles mitjançant un sistema vascular, a través de la tija, anomenat en este cas rizoma.

A més compta amb flors i llavors en el seu cicle reproductiu. El seu important paper ecològic es deu al fet que és una font fonamental d'oxigen per a la mar Mediterrània. Com a dada d'interés, una sola hectàrea de posidònia pot transformar en oxigen la mateixa quantitat de CO₂ que 5 hectàrees de selva amazònica. També forma esculls-barrera en les costes frenant l'onatge i protegint el litoral de l'erosió, i dona recer, protecció i alimentació a nombroses espècies. A més servix com a indicador de la qualitat ambiental d'una zona litoral, a causa de la seua sensibilitat als canvis ecològics.

A tot això cal afegir que la Posidònia oceànica és una espècie endèmica del Mediterrani, no sent possible trobar-la fora d'esta mar.

Una altra planta molt comuna i abundant en les aigües de Benidorm és la Cymodosea nodosa (gram), una herba marina de fins a 60 centímetres d'altura. Es troba arrelada en el fons de la mar, en terrenys arenosos, fangosos o pedregosos, podent arribar a estar situades fins a 70 metres de profunditat. La concentració de l'herba recorda a la gespa d'un camp esportiu. Això és pel fet que el to verd és quasi transparent i molt uniforme.

També podem trobar la Padina pavonica. El seu nom comú és orelles. És una alga present en mars tropicals i càlids. Té forma de ventall i està calcificada amb carbonat càlcic. A més, en la seua superfície es poden trobar pèls foscos. Aguanta molt bé els canvis de temperatura i l'exposició intensa a la llum. No obstant això, és molt susceptible a les variacions del nivell de la mar.

L'Acetabulària Acetabulum també és present en la nostra costa. Estes algues tenen forma de disc amb una grandària d'1 centímetre de diàmetre. El seu nom ve del llatí i es pot traduir com a disc o platet, està situada a una profunditat d'1 a 2 metres.