Benidorm i la Marina Mercant
La història naval de Benidorm en l'últim terç del segle XVIII, tot el XIX i la primera meitat del XX, és tan apassionant com desconeguda per a les actuals generacions. Pareix increïble que una xicoteta població, que en estos segles oscil·lava entre els 2.000 i 3.000 habitants, haja aconseguit tanta rellevància en la història naval espanyola. És impossible citar a tots els oriünds de Benidorm entre centenars de capitans, pilots, caps de màquines, radiotelegrafistes i innombrables fusters, electricistes, majordoms i qualsevol altre ofici que poguera albergar un vaixell de gran tonatge com els de les companyies «Pinillos», «Marqués de Campo», «Naviliera Gallart», «Cia. Valenciana» o «Trasmediterránea». En vaixells de totes elles es van embarcar marins de Benidorm, que sempre van ser al cap dels millors vaixells.
Benidorm va ser un empori en la mar quan la navegació era l'activitat humana més estratègica; temps en els quals les potències mundials es mesuraven per l'envergadura i el poder de les seues flotes, per la seua capacitat per a mantindre les seues colònies i protegir el trànsit comercial. En eixe context, també entre els corsaris al servici de la Corona Espanyola, en la Marina de vela i en la de vapor, sempre va haver-hi capitans i oficials de Benidorm, respectats i admirats en el món sencer.
L'origen d'esta història partix de la navegació en cors. L'Arxiu General de Marina "Álvaro de Bazán" conserva nou lligalls que abasten des del segle XVIII fins a 1826 relatius a la navegació en cors o professió de corsari amb cognoms com Orts, Bayona, Ortuño, Zaragoza, Barceló, Pérez Barceló, Pérez Martínez, Llorca i Llinares, tots ells naturals de Benidorm.
La navegació en cors és la que es fa en recerca i persecució de pirates i embarcacions enemigues, capturant-les quan es troben. Esta "patent" per a capturar naus enemigues havia de ser autoritzada pel comandant de Marina.
Al voltant de la mateixa activitat a Benidorm, en 1793 l'alcalde José Orozco va sol·licitar autorització per a disposar de dos embarcacions armades. Eixos últims anys del segle XVIII i els primers del XIX va haver-hi en la localitat una important activitat corsària a causa dels conflictes armats contra la Gran Bretanya i la França napoleònica.
La navegació en cors donà pas a la navegació de cabotatge i de vela i durant el trienni constitucional (1820-1823) s'establixen decrets que faciliten el comerç. En 1820 hi havia 230 vaixells de pesca, cabotatge i grans embarcacions, amb matrícula de Benidorm. És intens el trànsit amb Almeria, Màlaga, Sevilla, Huelva, Algesires i Cadis (punt de partida cap a Amèrica), València, l'Havana o Marsella, on molts benidormers passen a residir per a millorar la xarxa comercial.
En 1820 està documentada la navegació d'altura a Amèrica i són nombrosos els pilots i capitans de Benidorm al comandament de velers en les línies americanes i filipines.
Els capitans passen a les grans companyies catalanes, gaditanes, valencianes, bilbaïnes i santanderines, que reclamen als marins benidormers per la seua perícia i tradició. En la dècada de 1850-1860 apareix una nova generació de capitans i pilots, la majoria especialistes en la carrera americana.
Cap al 1870 la Marina Mercant espanyola es componia de 1.420 vaixells, dels quals 1.312 eren velers i únicament 108 vapors. Les flotes de grans velers de ferro no van desaparéixer fins als anys 1925-1930.
La Marina de cabotatge estaria íntimament lligada a la carrera a Amèrica i a Filipines. El cabotatge era la via natural de comunicació abans de 1868, estenent-se pel Mediterrani i l'Atlàntic, transportant neu d'Aitana, paper des d'Alcoi, teules, teles, farina i tabac.
En 1865, d'una població de 3.000 habitants n'hi ha 1.700 matriculats en el Gremi de Navegants de Benidorm; i en 1890, més de 70 capitans en actiu.
Encara que la vela va competir amb el vapor, diverses circumstàncies determinarien el seu declivi, entre elles, els perfeccionaments en el vapor que permetien noves possibilitats fora de l'abast dels velers. Si en 1858, un bergantí necessitava entre 12 i 14 dies per a travessar l'Atlàntic, en 1862 un vapor podia fer-lo en huit dies.
Altres raons van ser:
• Els vaixells de fusta tenien grans limitacions en l'augment de tonatge, encara que tingueren casc de ferro, en un moment d'auge de demanda i trànsit de productes pesants.
• La construcció de vaixells metàl·lics costava entre un 15 i un 70% menys que els de fusta, i a més els vapors necessitaven menys tripulació, per la qual cosa es van anar suprimint les veles auxiliars.
• L'obertura del canal de Suez, en 1869 acurtava notablement els viatges entre Europa i l'Índia o Austràlia, però només el podien fer servir vaixells de vapor, no estant permesa la vela.
Els velers van tractar fins a l'últim moment de mantindre la competència, encara que anara limitant-se al trànsit en què la velocitat no fora determinant. No obstant això, encara en 1940 els motovelers eren emprats en la navegació de cabotatge i les rutes africanes.
La perícia adquirida al comandament de vaixells velers dels marins de Benidorm en les línies americanes i de les Antilles té un efecte crida sobre les grans companyies de vapor que reclamen capitans, maquinistes, radiotelegrafistes, i al seu torn contramestres, sobrecàrrec, majordoms, cuiners, cambrers a bord dels seus vaixells. Grans dinasties familiars de mariners es transmeten de pares a fills, germans, nets, cosins, constituint un entramat de cognoms a vegades molt difícil de seguir.
Pot ser que en esta llarga història de viatges pel món se situe el naixement del turisme a Benidorm, perquè molts dels primers hotels de la localitat van ser construïts per mariners benidormers, que després de les seues innombrables singladures van ser capaces de vore el potencial del seu poble i anticipar la repercussió que acabaria tenint l'activitat turística, hui convertida en indústria.
