El regidor de Presidència, Juan Díaz, remarca l'aposta per la sostenibilitat de la ciutat iniciada fa 66 anys
Benidorm exposa en el II Àgora de Turisme Sostenible d'Hosteltur el seu model d'èxit en la gestió de l'aigua
El regidor de Presidència de l'Ajuntament de Benidorm, Juan Díaz, va exposar ahir a Màlaga el model d'èxit de Benidorm en la gestió sostenible del cicle de l'aigua i com la ciutat ha passat d'una situació de manca a convertir-se en un model d'èxit gràcies a la seua determinació.
Díaz va acudir a exposar el cas de Benidorm en el II Àgora de Turisme Sostenible que es va celebrar a Màlaga, organitzat per Hosteltur i Green Human, i que va congregar a uns 450 assistents entre presencials i en línia. En eixe fòrum es va abordar que l'únic futur possible per al turisme passa per la sostenibilitat, un horitzó en el qual el compromís del sector públic i del privat i la col·laboració entre tots dos és total.
L'edil de Benidorm va indicar que Benidorm ja va iniciar la seua aposta per la sostenibilitat fa seixanta-sis anys, que va il·lustrar assenyalant que la ciutat "consumix molt cel i poc sòl" a pesar que té una població resident d'unes 70.450 persones, mentre que la flotant oscil·la entre les 150.000 i les 400.000. També va recordar que amb tot just 38 quilòmetres quadrats de superfície, l'aposta pel model vertical "permet que el 61% del sòl estiga protegit".
Juan Díaz va realitzar així mateix un repàs per la història de Benidorm i les seues inversions hídriques des que en 1325 li fora atorgada la primera Carta de Poblament fins a l'actualitat. Així, va recordar que en 1666, l'any de la segona Carta de Poblament, la localitat es proveïa a través del Reg Major de l'Alfàs, els posteriors pous de proveïment, la creació dels pantans d'Amadorio i Guadalest, la primera xarxa de proveïment, l'arribada de l'aigua corrent gràcies als pous que va comprar l'Ajuntament o els anys de sequera i la creació del Consorci d'Aigües de la Marina Baixa.
En eixe punt va narrar episodis com la situació d'"insostenibilitat de les aigües hipogees" o la crisi de l'any 1978 en la qual Benidorm va haver de proveir-se gràcies al subministrament de vaixells ancorats en la badia. Després d'allò van arribar les grans inversions, la construcció de l'EDAR, la conducció Taibilla-Amadorio, la gestió integral d'Aquagest-Hidraqua o la posada en funcionament de Dinapsis.
Eixes polítiques, segons va al·ludir el regidor, van portar reconeixements com el reeixit en 2019 amb el Premi Nacional Ciutat Sostenible, en la categoria Gestió de l'Aigua. "També fites com que trenta-sis anys després del Cicle Integral de l'Aigua, amb un 40% més de població i un 26% més de pernoctacions hoteleres, el consum d'aigua haguera baixat un 18%" va assenyalar. Entre altres dades va remarcar que l'eficiència hídrica a la ciutat és del 96% "mentre que la mitjana espanyola és del 70%" o que "es reutilitza el 36% de les aigües depurades".
La gestió realitzada per Benidorm també ha tingut com a conseqüència una sèrie de "fortaleses" entre les quals va citar la conscienciació de la població, les aliances per a aconseguir objectius, la digitalització de processos, el manteniment dels nivells d'optimització, l'aposta permanent per la qualitat, la renovació i tecnificació de les xarxes, la prevalença de la potabilitzadora, una atenció preferent al cicle energètic del procés i una garantia total de proveïment i seguretat sanitària del subministrament.
Finalment, Díaz va exposar el full de ruta que Benidorm s'ha marcat per a continuar avançant en esta matèria, que passa per "concloure la digitalització de la xarxa d'aigua potable i la sensorització de la xarxa de clavegueram". A més, va requerir actuacions que es duen a terme com la recollida d'aigua de piscines per a aigualejos, la intel·ligència ambiental (Green Urban Data) i el macroprojecte de sostenibilitat 'Verda i Aigua'.