'Femenino plural' ja es pot vore en el Boca del Calvari

'Femenino Plural' és una exposició col·lectiva multidisciplinària que combina la fotografia de Morate i Diego, la pintura de Ruiz de Apodaca, el vídeo de Davó i l'art tèxtil de Pomares. Cinc artistes alacantines, les dos primeres de la capital; les altres tres, benidormeres, que coincidixen en 'Femenino plural' en l'exploració, des de la perspectiva femenina, del món en què està immersa la dona.

Morate, Diego, Ruiz de Apodaca i Pomares (Davó va excusar la seua assistència), han participat en l'acte d'inauguració de la mostra en el qual han sigut abrigallades per l'alcalde, Toni Pérez; les regidores de Patrimoni Històric (àrea organitzadora de la mostra) i Igualtat, Ana Pellicer i Ángela Zaragozí; part de l'equip de govern municipal; i la comissària de l'exposició, Alicia Lamarca.

Toni Pérez va definir 'Femenino plural' com a exponent de la lluita "pel paper de la dona" en la societat actual. Una proposta "a la recerca de la identitat i de la diversitat". L'alcalde va reivindicar el gran valor del projecte creatiu que "té a través del Boca del Calvari el seu màxim exponent" a Benidorm, i també als seus carrers, convertides amb els espais d'art urbà en museus a l'aire lliure.

Per la seua banda, Ana Pellicer va qualificar de "molt especial" l'exposició per haver sigut "pensada, creada, expressada i plasmada per dones" i mostrar el "sentiment femení" de manera que "no deixarà indiferent a ningú". La responsable de Patrimoni Històric va convidar a tots els veïns i turistes a visitar-la i es va mostrar segura que els farà "reflexionar sobre molts dels temes d'actualitat".

Cinc dones, cinc visions

En 'Femenino Plural' cadascuna de les creadores aporta la seua visió particular de la realitat de la dona. Així, 'Planta Rei' de Lucía Morate conjuga la naturalesa i el cos humà des de la perspectiva de l'objectiu de la seua cambra.

A través de l'autoretrat i del cos femení de 'Ni siento, ni padezco', de Carolina Diego ens permet endinsar-nos en les emocions del dia a dia.

El pinzell abstracte d'Ana Ruiz de Apodaca ens convida a conéixer 'Paisajes del alma', proposta en què les línies abstractes juguen amb un espai en el qual tota dona és font de vida.

L'art binari i digital en forma de vídeo plantejat per Helena Davó en 'Tiempo estimado' qüestiona el temps mitjançant una videoinstal·lació que porta per nom 'Dulces sueños', consistent un llit sobre el qual es projecten els personatges d'una història constant i sense principi ni fi.

Finalment, Ana Pomares, aborda a través de 'Me quiere, no me quiere', l'harmoniosa combinació de quadres i sostenidors, la problemàtica de la violència de gènere.