L'Ajuntament li entrega la seua Medalla Corporativa en l'acte commemoratiu del 47é aniversari de la Constitució espanyola
Benidorm reconeix el paper clau de l'exalcalde Rafael Ferrer Meliá durant la ‘crisi de l'aigua’ que va posar en escac a la ciutat a la fi dels 70
En el 47 aniversari de la Constitució espanyola, Benidorm ha reconegut hui el paper clau que l'exalcalde Rafael Ferrer Meliá va exercir durant la ‘crisi de l'aigua’ que va posar en escac a la ciutat i la seua indústria turística a la fi dels anys setanta. En un acte celebrat en la plaça de la Hispanitat, Rafael Ferrer Meliá ha rebut la Medalla Corporativa de Benidorm de mans de l'alcalde, Toni Pérez, i en presència de familiars, amics i una àmplia representació de la Corporació municipal i de la societat civil benidormera.
Entre els assistents es trobaven el senador Agustín Almodóbar; els diputats autonòmics José Ramón González de Zarate i Manuel Pérez Fenoll; i representants de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, associacions i entitats ciutadanes. Entre elles, les reines de les Festes Majors Patronals de 2025, Paula Pascual Sánchez i Aitana Pérez Gutiérrez.
Sobre l'homenatjat, Toni Pérez ha destacat que es tracta d'“un home que va viure en primera persona i amb la intensitat pròpia de la ciutadania i del seu càrrec aquells moments que hui celebrem” i que va estar al capdavant de l'Ajuntament entre el 4 d'abril de 1978 i el 16 d'abril de 1979. Va ser aquell “un moment crític” per a Benidorm pels estralls que estava causant la sequera iniciada anys abans. No obstant això, “res li va descoratjar i va resoldre amb criteri i lliurament”.
A grans trets, ha relatat que “en el seu mandat com a alcalde va enfrontar la ‘Crisi de l'Aigua’, va desenvolupar dos processos democràtics -el Referèndum de la Constitució i les primeres eleccions municipals- i va planificar un bon nombre de projectes que van ser materialitzats en els següents anys pels seus successors”, com el primer IES de la ciutat, diversos col·legis, la primera escola infantil municipal, el parc de Bombers o l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR).
“Rafael Ferrer Meliá sempre serà recordat per haver bregat amb èxit el problema de l'aigua enfrontant-se fins i tot a un ministre”, el mateix que “va plantejar el tancament turístic de la ciutat i el desviament de turistes a altres destins”. La “vocació de servici” i “entrega” a Benidorm demostrades durant la seua etapa com a alcalde mereixen, ha ressaltat Toni Pérez, “este reconeixement, el nostre homenatge, la nostra estima i el nostre aplaudiment”.
Després d'arreplegar la Medalla Corporativa, Rafael Ferrer Meliá ha agraït este homenatge i reconeixement “a la Corporació municipal, al poble de Benidorm i als tècnics municipals que em van donar suport” en els moments més complicats de la ‘crisi de l'aigua’. L'homenatjat ha manifestat que el lliurament d'este reconeixement representa “un dels meus més grans honors” com també ho va ser “servir al meu poble”, alhora que ha tingut un emocionat record per a funcionaris i tècnics municipals que ja no estan entre nosaltres, especialment per a José Ramón García Antón, i per a “tots aquells partits polítics que van col·laborar perfectament i sense cap distinció” pel bé de Benidorm.
“Donar les gràcies a tot el poble i a tot aquell que es va comportar com havia de ser, fent costat totalment al seu poble en defensa dels seus interessos, i també a part de la comarca de la Marina Baixa, ja que sense la seua col·laboració no podríem haver aconseguit tot el que hi vam fer”, ha afirmat.
Discurs institucional
A més d'homenatjar i reconéixer a Rafael Ferrer Meliá, en el seu discurs Toni Pérez ha instat a “recuperar l'esperit de diàleg i reconciliació” que va imperar durant la Transició i durant el procés de redacció de la Constitució espanyola”, Llei fonamental que “complix hui quaranta-set anys servint als espanyols un marc de convivència i desenvolupament plural basat en la dignitat de l'ésser humà”.
L'alcalde ha recordat que la Constitució de 1978 “va culminar la Transició i va obrir l'etapa constitucional i democràtica en la qual ens trobem”, que “constituïx el període de pau més durador de la Història d'Espanya”. Així mateix, ha destacat que a més del 47é aniversari de la Carta Magna, enguany també s'han commemorat “cinquanta anys de Monarquia a Espanya”.
Tot seguit ha incidit que “si alguna data és digna de celebració en 2025” eixa és, “sens dubte”, la del 22 de novembre: “el cinquantenari de la recuperació de la Monarquia”, que amb la promulgació i sanció de la Constitució va deixar la sobirania en “mans del poble espanyol”.
En este punt, Toni Pérez ha significat la figura del ja Rei Emèrit. “Va ser ell qui es va posicionar a favor de l'aprovació de la Llei de Reforma Política, mitjançant la qual s'aplanaria el camí que hauria de portar a l'eliminació de les estructures polítiques prèvies” donant pas a la democràcia, ha relatat, afegint a continuació que “amb la Monarquia van arribar els Decrets d'Amnistia per a aconseguir la reconciliació nacional i la instauració de la pau interna”.
Tal com ha subratllat l'alcalde, “la Monarquia va cridar a consolidar la democràcia, a eliminar per sempre les causes històriques dels enfrontaments entre germans i a construir una Espanya harmònica en el polític, justa en el social i dinàmica en el cultural”. La instauració de la Monarquia, ha aprofundit, “no va significar el triomf de cap ideologia, sinó l'èxit del poble espanyol que va proclamar el seu anhel en un futur de pau i llibertat”.
“Fa tan sols uns dies, el nostre Rei, recordant esta efemèride va assenyalar que: ‘En temps en els quals el desacord s'expressa amb crispació, mirar cap a eixe període pot servir-nos; no per a idealitzar-lo, sinó per a recordar el seu mètode: la paraula enfront del crit, el respecte enfront del menyspreu, la cerca de l'acord enfront de la imposició’”, ha recordat Pérez, que també ha destacat el paper que va exercir com a pare de la Constitució José Pedro Pérez Llorca, fill del benidormer José Pérez Llorca, i ha traslladat el suport i gratitud a les Forces Armades i Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat; a jutges, magistrats i fiscals; i “a tots quants, dia a dia, treballen per guanyar el futur en pau sota l'empara de la Constitució”.