L'alcalde explica les accions que s'han desenvolupat en l'última dècada per a traçar una estratègia de ciutat "més amable, més còmoda i més habitable"
Un congrés mundial sobre mobilitat sostenible estudia el model Benidorm com a cas d'èxit
La reforma de Mediterrani, la conversió en zona de vianants de Tomás Ortuño, la xarxa ciclista, els pàrquings dissuasius o els punts de recàrrega elèctrica són vistos com a exemples de gestió.
L'aposta de l'Ajuntament de Benidorm a la recerca d'una mobilitat urbana cada vegada més sostenible ha sigut posada com a exemple de gestió en un congrés mundial sobre esta matèria que es desenvolupa estos dies a València. L'alcalde de la ciutat, Toni Pérez, i l'enginyer cap municipal, Juan Carlos Galiano, han participat en la ponència titulada 'Benidorm, un model d'èxit en mobilitat sostenible' dins del programa d'este dijous de l'eMobility World Congress, on han traslladat les diferents accions que s'han desenvolupat en l'última dècada per a traçar una estratègia de ciutat vinculada a la mobilitat.
Durant la seua exposició, davant un ampli fòrum d'assistents entre els quals es trobava el director general de Transports, Manuel Ríos, el primer edil ha explicat que totes estes actuacions, que van tindre el seu origen en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) aprovat l'any 2016, partixen amb l'objectiu comú de convertir a Benidorm en una ciutat "més amable, més còmoda i més habitable i, en conseqüència, amb major capacitat per a generar felicitat".
Toni Pérez ha recordat que, després del PMUS, l'aprovació de diferents documents en anys successius –com ara el Pla de Transport Urbà Sostenible (PTUS); d'Estacionament Sostenible (PES); d'Accessibilitat Universal; Pla Global de Seguretat Viària; Pla Ciclista; de Mobilitat Elèctrica (MOVELE) i en última instància el desenvolupament d'una zona de baixes emissions, que va arrancar en 2021, i que ara s'ha ampliat fins a cobrir 75 hectàrees–, "han fet possible que a Benidorm el vianant haja recuperat espais, que eixos espais siguen accessibles per a totes les persones i també que siguen més segurs, que els trajectes per als vianants representen el 70% dels quals es registren diàriament, o que l'ús del vehicle privat haja caigut un 15% mentre el del transport urbà i la bicicleta no para de créixer".
Pérez ha definit la conversió en zona de vianants del carrer de Tomás Ortuño com l'exemple més paradigmàtic d'estes polítiques en pro de la mobilitat sostenible. El regidor ha recordat que fins a l'any 2016 convivien en poc més de 5 metres d'amplària "un carril de circulació, una banda d'estacionament i dos voreres molt estretes per a un volum de trànsit per als vianants intens", fent-la "pràcticament inaccessible". I que, després de les dos fases de conversió en zona de vianants, hui dia és "un dels carrers més transitats de Benidorm, totalment accessible", ha explicat.
Al costat de l'experiència de l'ocorregut amb este vial, que en els últims huit anys s'ha anat replicant fins a aconseguir més de 40 carrers i avingudes amb plataforma única i prioritat per al vianant, també s'ha abordat l'exemple de la reforma integral de l'avinguda del Mediterrani, on "es va passar de quatre carrils de circulació a un només, es va duplicar la grandària de les voreres, es va apostar per la plataforma única per a garantir l'accessibilitat total, es va implantar carril-bici i es va establir una velocitat màxima de circulació de 10 quilòmetres per hora", la qual cosa hi ha "aconseguint una transformació total de l'espai i de la manera de viure'l", ha manifestat l'alcalde.
La creació d'aparcaments dissuasius en tot el terme municipal, que aconseguix ja més de 8.000 places disponibles, així com les actuacions per a millorar la connectivitat d'eixes places amb el centre urbà; la configuració d'una malla ciclista amplíssima, que en estos moments supera ja els 130 quilòmetres d'extensió entre carrils bici, cicles vies i cicle senderes; la implantació de la zona de baixes emissions; o el desenvolupament del Pla de Mobilitat Elèctrica (MOVELE) per a ampliar els punts de recàrrega elèctrica de vehicles existents fins a fregar el mig miler, han sigut uns altres dels aspectes abordats pel primer edil.