EL TEMPS A BENIDORM ARA

22

08:13 AM

HORA BENIDORM

19ºC

Núvols alts

S 5km/h

DIRECCIÓ I VELOCITAT DEL VENT

0%

PROBABILITATS DE PRECIPITACIONS

SELECCIONA UN PORTAL

CIUTADÀ

Informació per viure a la ciutat

COMUNICACIÓ

Prensa, Ràdio i TV

FILM OFFICE

Oficina de rodatges

SMART CITY

Indicadors de la nostra destinació

FONS EUROPEOS

Actuacions cofinançades per la UE

TRIA LES TEUES PREFERÈNCIES

SELECCIONA UNA LLENGUA PER A ESTE ORDINADOR O DISPOSITIU

Current size: 100%

AJUSTA LA GRANDÀRIA DE LLETRA
AJUSTA EL CONTRST DE LLETRA

Amb un ram de focs artificials, les multitudinàries festes de Moros i Cristians arriben hui a la seua fi a Benidorm

Els exèrcits moro i cristià segellen la pau a Benidorm i ofrenen a Sant Jaume

06 octubre 2024
Toni Pérez y Mariló Cebreros con los reyes cristianos y mora, alcaide y embajador.
Toni Pérez y Mariló Cebreros con los reyes cristianos y mora, alcaide y embajador.

El patró de Benidorm, Sant Jaume, ha protagonitzat l'últim dia dels moros i cristians de Benidorm 2024, organitzades, amb la col·laboració de l'Ajuntament, per l'Associació de Moros i Cristians de Benidorm que presidix Arturo Mira. Unes festes declarades d'Interés Turístic Local, que hui han escenificat el Parlament de Pau en la plaça de S. M. els Reis d'Espanya.

El Parlament de Pau és un document únic que fa destacar a les festes de Moros i Cristians de Benidorm. Un text signat per Pere Maria Orts i Bosch de 1990 i que representa el diàleg que mantenen l'alcaid del castell i el príncep musulmà Kairouan sobre la propietat legítima de la plaça. Després del debat raonat queda demostrat que la fortalesa és cristiana, les hosts mores són benvingudes a Benidorm i tots dos bàndols segellen fraternalment la pau.

Després de l'escenificació, les 'filaes' s'han dirigit cap a l'església de Sant Jaume i Santa Anna, acompanyats per les autoritats, amb l'alcalde, Toni Perez, i la regidora de Festes, Mariló Cebreros, al capdavant, altres membres de la corporació i el diputat autonòmic José Ramón González de Zárate.

Així mateix, s'han unit a la romeria les reines de les Festes Majors Patronals 2024, Valentina Almodóbar i Laia Zamora i els presidents de la Comissió, María Dolores Cano, i de l'Associació de Penyes Verge del Sofratge, Jaume Cortés.

Centenars de persones ha pogut gaudir de la cercavila que ha recorregut el centre de Benidorm des de la plaça de S. M. els Reis d'Espanya, carrer Ferreries, Passeig de la Carretera i Santa Faç per a arribar a l'església de Sant Jaume i Santa Anna en la qual tots, moros i cristians, han ofrenat al patró de Benidorm.

Esta vesprada ha tingut lloc l'últim de les desfilades. De nou Tomás Ortuño, Venus, Russafa, Martínez Alejos, Gambo i finalitzarà en la plaça de la Hispanitat. Amb posterioritat s'ha disparat un ram de focs artificials amb el qual s'ha posat punt final a les festes de Moros i Cristians 2024.

Valoracions. Unes festes multitudinàries.

La regidora de Festes, Mariló Cebreros, ha assenyalat després de l'escenificació del Parlament de Pau que les de 2024 han sigut "fantàstiques". No sols per la gran participació de festers i públic en les desfilades, sinó perquè ha quedat demostrat que les 'filaes' "s'han involucrat al 100% i ho han donat tot" i el resultat "a la vista està".

"Ens ha acompanyat el bon temps –ha precisat Cebreros–. Hi ha hagut més gent que mai i "segur que els Moros i Cristians de 2025 seran millors". La regidora ha finalitzat convidant a tota la ciutat i a qui ho desitge a vindre l'any vinent a Benidorm.

Per part seua, Arturo Mira, president de l'Associació de Moros i Cristians de la ciutat s'ha mostrat orgullós amb les festes d'enguany "encara que estiga malament que jo ho diga". Mira creu que ha sigut un encert canviar la platja de Llevant per la plaça de S. M. els Reis d'Espanya perquè "ha tingut molta acceptació al poble" i no ha deixat passar l'oportunitat per a agrair a l'Ajuntament, i especialment a Mariló Cebreros l'ajuda prestada.

"Podem estar satisfets –ha subratllat– pel que fem els pocs que som" i ha posat en valor el treball de la seua Junta i "sobretot dels festers" i ha recordat com han destacat estos dies "el colorit, la llum i la música" als carrers de la ciutat. Mira, finalment, ha reflexionat sobre la història d'unes festes que van nàixer en 1989. I "ens donaven quatre anys de vida", ha finalitzat.