El ple aprova el Pla de renaturalització de Benidorm per a impulsar més espais naturals i millorar la resiliència urbana

El ple de l'Ajuntament de Benidorm ha aprovat este dilluns el Pla Estratègic de renaturalització de la ciutat, una eina dirigida a mitigar l'impacte del canvi climàtic, la pèrdua progressiva de biodiversitat i que té com a objectiu millorar l'habitabilitat, la salut i el benestar de la població. La proposta, presentada pel regidor de Parcs i Jardins, José Ramón González de Zárate, compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea NextGenerationEU.

La proposta ha tirat avant amb el vot a favor del govern local del Partit Popular i del grup municipal socialista i l'abstenció de l'edil de Vox. 

El regidor de Parcs i Jardins ha iniciat la seua intervenció recordant que l'Ajuntament és “pioner a executar plans que venen proposats per la Unió Europea”, entre ells el d'Adaptació al Canvi Climàtic, el d'Acció per al Clima i l'Energia Sostenible (PAUS), el de Transport Urbà Sostenible o el de Mobilitat Urbana Sostenible, que han “permés establir les bases per a un enfocament integrat de la sostenibilitat urbana”. Així mateix, ha explicat que ara es farà un pas més enllà amb este Pla Estratègic de renaturalització, plantejat com un instrument tècnic d'anàlisi, planificació i propostes orientades a reintroduir processos naturals en l'entorn urbà, millorar la connectivitat ecològica, reforçar la infraestructura verda i blava i promoure la generació de servicis ecosistèmics essencials per a la ciutat.

Per a això, el pla es marca quatre objectius bàsics: increment i millora del verd urbà; protecció i promoció de la xarxa ecològica; justícia ambiental, sensibilització i coneixement; i gestió adaptativa i governança. 

González de Zárate ha assenyalat que Benidorm “és exemple de ciutat verda i preocupada pel medi ambient” i ha recordat les accions que s'han desenvolupat en els últims deu anys per a reforçar esta aposta, com la recuperació del Parc de la Séquia Mare o el del Moralet, així com la renaturalització d'espais que s'han dut a terme en altres espais públics com els patis de tres col·legis d'Infantil i Primària de la ciutat; o en carrers com a Doctor Pérez Llorca o Periodista Emilio Romero, entre altres. 

Així mateix, el ple també ha donat llum verda a la declaració de caducitat i nova incoació de l'expedient del PAI i Projecte d'Urbanització del Sector PP3/1 Industrial, amb el qual “es finalitzarà el projecte perquè siga ja una realitat”, ha manifestat la regidora d'Urbanisme, Lourdes Caselles. L'edil ha explicat que en les últimes setmanes s'han mantingut diferents reunions amb els propietaris de sòl per a la creació d'una nova agrupació d'interés urbanístic per a poder prosseguir amb el projecte de terminació del sector i ha recordat que el mateix està ja urbanitzat al 75%. 

El punt ha tirat avant amb els vots a favor del grup popular i Vox, mentre que el grup socialista ha optat per l'abstenció.

Durant la sessió ordinària del mes de març, també s'ha aprovat amb els vots a favor de PP i Vox i l'abstenció del PSOE una moció presentada per l'alcalde, Toni Pérez, per a instar el Govern d'Espanya a la reparació i posada en funcionament de la bassa o depòsit de Sant Diego. La portaveu de l'equip de govern local, Lourdes Caselles, ha lamentat que esta proposta no haja tirat avant per unanimitat en tractar-se d'una “infraestructura molt necessària per a l'aigua a la província” i que la mateixa “també subministra aigua al Consorci d'Aigües de la Marina Baixa per al proveïment”, per la qual cosa ha lamentat que el grup socialista no s'haja sumat “a la defensa de l'aigua, una moció que ha sigut conjunta en molts municipis de l'Alacantí o del Vinalopó, on sí que ha comptat amb el vot a favor del grup socialista”. 

Esta bassa va ser dissenyada per a emmagatzemar un volum anual d'aigua transferida de 80 hm³, la qual cosa la convertix en una infraestructura estratègica per a la regulació del transvasament i la garantia de subministrament als regadius alacantins, però està sense ús a causa del seu trencament i falta d'impermeabilització. 

Distincions a la Policia Local i Cicle de l'Aigua

Per unanimitat de tota la Corporació, també s'ha aprovat la proposta del regidor de Seguretat Ciutadana per a la iniciació del procediment de concessió de distincions i condecoracions per la Generalitat Valenciana a favor tres agents del Cos de Policia Local per a la concessió de la Creu al Mèrit Policial amb distintiu blau, per haver prestat més de deu anys de servici en la plantilla policial i estar en possessió de diverses felicitacions públiques. Els agents són Mario César Martínez Villas, David Fontanet González i Francisco Javier Sánchez Molina, dels qui l'edil de l'àrea, Jesús Carrobles, ha manifestat que estos tres agents “sobreïxen amb notorietat i perseverança en el compliment dels deures del seu càrrec, constituint una conducta exemplar, la qual cosa els fa sens dubte mereixedors d'esta distinció”. Així mateix, ha desitjat que “este reconeixement servisca com a mostra de gratitud i també com a impuls per a continuar exercint el seu treball”. 

En matèria hídrica, el ple de l'Ajuntament ha secundat, amb els vots a favor de PP i Vox i amb l'abstenció del grup socialista, la proposta del regidor del Cicle de l'Aigua per a instar el Govern d'Espanya a iniciar immediatament el procés de licitació de les actuacions en les estacions depuradores de Racó de Lleó i Mont Orgegia per al conegut com a “Projecte Abocat 0”, contemplades en l'actual Pla Hidrològic de conca de la demarcació del Xúquer vigent fins a desembre de 2027.

José Ramón González de Zárate ha recordat que estes actuacions, competència exclusiva de l'Estat i declarades d'Interés General des de l'any 2005, “són essencials per a protegir l'ecosistema marí de la badia i garantir recursos hídrics addicionals per als regants de la zona”. Així mateix, ha recordat que les mateixes formen part del Pla Hidrològic de conca de la demarcació del Xúquer per al cicle 2022-2027, amb una explícita previsió d'inici en 2022 i finalització en 2027, recorrent a fons del Mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència (MRR), i declarades pel Congrés dels Diputats com a urgents i prioritàries al juny 2023. Les mateixes compten amb projectes d'execució realitzats per la Generalitat i entregats al juliol i desembre de 2023, malgrat la qual cosa “patixen un retard injustificat que ha provocat fins i tot la pèrdua de fons europeus”. 

José Ramón González de Zárate ha assenyalat que “de la conca del Xúquer també ens arriba l'aigua a Benidorm i la Marina Baixa i com menys aigua potable s'utilitze per a reg, podent usar aigua depurada, perquè serà molt millor per a la nostra comarca”, després de la qual cosa ha lamentat que, malgrat comptar amb projectes i fons, estes infraestructures necessàries encara no estiguen executades. 

Altres mocions que han tirat avant

Tots els membres de la Corporació han votat a favor de la proposta dels regidors de Contractació i de Patrimoni General d'aprovació de l'adjudicació de concessió demanial per a ocupació privativa del domini públic en carrer Gris, número 8, Edifici Andalusia, a fi d'instal·lar un ascensor per motius d'accessibilitat universal. L'edil de Patrimoni General, Jaime Jesús Pérez, ha explicat que, amb esta moció, el Consistori permetrà ocupar 4,31 metres de via pública per part d'esta comunitat de propietaris pel fet que la configuració d'este edifici no permet una altra alternativa per a poder comptar amb un ascensor que garantisca l'accés a l'habitatge i complisca amb la normativa d'accessibilitat, alhora que ha defensat que es tracta d'un assumpte que té l'aval de tots els informes tècnics. 

El període de concessió queda establit en setanta-cinc anys (incloses les pròrrogues), tal com es determina en l'article 184 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Llei de Règim Local Valencià i que la concessió porta aparellada el pagament d'un cànon de 60 €, que hauran d'abonar cadascun dels veïns beneficiaris, segons es determina en l'article 6.3.d) 4 de l'Ordenança Fiscal Reguladora de la Taxa per Utilització Privativa o Aprofitament Especial del Domini Públic Local. (BOP 28/12/2021), i d'acord amb els termes assenyalats en el PCAP.

També per unanimitat ha tirat avant la proposta de l'alcalde Toni Pérez per a aprovar la pròrroga anual per a l'exercici 2026 del Conveni administratiu Consorci per a l'execució de les previsions del Pla Zonal de Residus de la zona 6, àrea de gestió A1 amb l'Ajuntament de Benidorm, signat amb data 10 de juliol de 2025. L'edil José Ramón González de Zárate ha explicat que es tracta d'un conveni que ha de ser prorrogat anualment i que, dins d'este conveni, s'arreplega la col·laboració de l'Ajuntament amb personal municipal, en concret amb un tècnic assessor i un administratiu, que a més de les seues funcions municipals també presten servici per a reforçar i garantir el funcionament ordinari i operatiu del Consorci. 

Un altre dels punts que ha tirat avant durant la sessió plenària és la moció del grup municipal del Partit Popular, sol·licitant al Govern d'Espanya, la suspensió de les regles fiscals i la flexibilització en la utilització de romanents de Tresoreria dels exercicis 2025 i 2026 davant les conseqüències socioeconòmiques del conflicte a l'Iran. La portaveu popular, Lourdes *Caselles, ha destacat que el conflicte armat “ha generat un increment del cost, especialment de l'energia, les matèries primeres i productes bàsics, que patixen especialment les famílies, les llars, les empreses, sent els ajuntaments les entitats més pròximes per a donar resposta a les necessitats dels nostres veïns”. Així mateix, ha cridat l'atenció en què des de l'any 2024 es van tornar a endurir estes regles, obligant els ajuntaments a destinar els seus estalvis al pagament de deute bancari i ha defensat la necessitat de flexibilitzar estes regles fiscals, “especialment als ajuntaments que gestionen bé i que tanquen els seus exercicis econòmics amb romanents de tresoreria, amb estalvis”, alguna cosa que ja s'ha fet amb altres “conflictes com el de la invasió d'Ucraïna, que lamentablement continua en marxa; es va fer quan es va encarir l'energia, que continua pujant; amb l'encariment de la cistella de la compra, que continua encarint-se cada dia; i entenem que també ha de fer-se novament ara”. 

“Ens trobem amb una situació d'excepcionalitat provocada per este conflicte armat i no sabem fins a on arribarà i quines conseqüències pot tindre, però els ajuntaments que tenim romanents positius de Tresoreria entenem que eixos fons haurien de poder utilitzar-se a ajudar als nostres veïns que més ho necessiten”, ha agregat Caselles. 

La proposta ha tirat avant amb el vot a favor del grup popular i l'edil de Vox. El vot del grup socialista, que inicialment havia anunciat a favor, ha sigut finalment d'abstenció després d'haver abandonat els seus edils la sessió plenària. 

Finalment, s'ha donat compte al ple de l'informe de fiscalització de l'Ajuntament de Benidorm exercici de control Intern en les entitats locals, exercici 2024; i de l'acte Núm. 133/2026 del jutjat contenciós administratiu número 3 d'Alacant, de 18 de març de 2026, pel qual s'acorda pel Jutjat l'homologació de l'acord extrajudicial aconseguit per les parts en data 17 de març de 2026 i arxivament del procediment judicial, amb relació a l'APR-7 de Serra Gelada.