En l'Auditori Le Plaza de Brussel·les, Toni Pérez exposa les mesures adoptades per a fer una ciutat més amable amb les persones, protectora del Medi Ambient i amb menys accidentabilitat
'Benidorm, Ciutat Amable 10, 20, 30' convidada a l'esdeveniment previ a la Setmana Europea de la Mobilitat
En una sessió que ha tancat Torsten Klimke, director general de Mobilitat i Transports de la Unió Europea, ha participat l'alcalde de Benidorm traslladant l'exemple, seleccionat per al taller anual previ a la Setmana Europea de la Mobilitat, de l'aplicació a Benidorm de la proposta Benidorm, ciutat amable; Conscienciació 10, 20, 30.
Com a exemple de bones pràctiques, en el panell 'Inspiració i Connexió', Toni Pérez ha exposat la proposta de Benidorm, juntament amb els altres cinc seleccionats d'Europa: Bolonya (Itàlia), Katowice (Polònia), Konya (Turquia), Nova Gorica (Eslovènia) i la proposta Metropolis GZM que integren 41 municipis en conjunt, pertanyents a la regió de Silèsia (Polònia).
L'alcalde de Benidorm ha destacat la proposta d'"una ciutat més amable per a residir en ella i vindre de vacances", assenyalant que es partix d'una ciutat compacta on no hi ha distàncies entre els punts d'interés. Pérez ha insistit que l'acció de Benidorm "se centra a augmentar l'eficiència i protagonisme dels mitjans de transport sostenibles mitjançant la conscienciació de tots els conductors de vehicles".
Pérez ha insistit en la idoneïtat i efectivitat de la mesura com "una clara aposta per la seguretat viària i l'aposta de la mobilitat sostenible". En concepte de 'ciutat amable' comporta aconseguir la circulació rodada en el marc dels 20 km/h de velocitat, "mesura implementada en la majoria de les vies urbanes, admetent circular fins a velocitats de 30 km/h en les principals vies d'accés".
En la sessió, celebrada en l'Auditorium Le Plaza de Brussel·les, organitzat per Eucities, ICLEI i Polis, amb el suport de la Unió Europea, l'alcalde de Benidorm ha destacat "el paper en la conscienciació que han jugat els radars informatius, mostrant als conductors la velocitat real a la qual es desplacen" i que ha assolit "reduir l'almenys 10 km/h la velocitat amb què es rodava en cadascuna dels vials en què s'han instal·lat". En el cas de l'Avinguda Joan Pau II, esta reducció ha sigut de 15 km/h.
Pérez ha ressenyat el capítol de plataformes úniques en diversos carrers i l'exemple de circulació rodada en l'avinguda del Mediterrani, "on s'ha de circular a 10 km/h donant prioritat al vianant, a l'ésser una de les principals artèries de comunicació de la ciutat, paral·lela a la Platja de Llevant".
Toni Pérez ha tancat la seua intervenció exposant a l'auditori que "a Benidorm, el 70% dels desplaçaments es realitzen a peu i amb estes mesures implementades la ciutat de Benidorm, destinació turística per excel·lència, és molt més amable amb els vianants i amb el Medi Ambient i s'ha reduït l'accidentalitat gràcies als nous límits de velocitat", després d'assenyalar l'aposta de Benidorm per l'ús de la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal.
Millorar la convivència de veïns i turistes amb el trànsit és una de les premisses operatives de l'equip de Govern de l'Ajuntament de Benidorm.
Mesures adoptades
Des de la redacció del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Benidorm, en una clara aposta per la seguretat viària i el foment de la mobilitat sostenible, s'ha implantat a Benidorm la velocitat genèrica de 20 km/h en la major part de les vies del municipi. En les vies principals d'accés a la ciutat, amb dos carrils per sentit, s'ha limitat la velocitat a 30 km/h, mentre que en les zones especialment sensibles, com per exemple els entorns pròxims a les entrades dels col·legis, zones esportives, zones per als vianants amb pas permés a autoritzats, etc., s'ha limitat la velocitat a 10 km/h.
A este, han seguit altres plans: Pla de Transport Urbà Sostenible (2017), Pla Global de Seguretat Viària (2018), Pla d'Estacionament Sostenible, Pla d'Accessibilitat Universal (2018) i Pla Ciclista de Benidorm (2020).
Per a conscienciar als conductors i fer més visible la seua velocitat, s'han construït un gran nombre de reductors de velocitat i s'han instal·lat en punts estratègics de les vies principals 9 conjunts de radars pedagògics i cabina de radar convencional, que es pretenen continuar ampliant gradualment.
En els radars pedagògics s'indica la velocitat a la qual se circula; en color verd quan és igual o inferior a la màxima permesa i en roig quan se supera. A la indicació numèrica li acompanya una icona d'una cara que: es troba somrient i en color verd si es respecta la velocitat o trista i roja en cas contrari. Com a complement dels radars pedagògics, es van instal·lar radars convencionals, que malgrat no comptar amb els sistemes de detecció i, per tant, ser incapaços d'emetre sancions, s'ha pogut comprovar que complixen amb la seua missió principal de reduir la velocitat.
La política de transformació de la mobilitat de la ciutat és constant des de fa diversos anys i està fermament implantada, desenvolupada i hi ha un compromís ferm de continuar-la, derivant-se d'això en diversos projectes que estan ara en fase de redacció i execució.
El conjunt de polítiques d'actuacions comporta una desincentivació de la circulació amb vehicle privat, fomentant i incentivant la circulació dels vianants, bicis i vehicles de mobilitat personal (estos últims per carril bici i zones expressament autoritzades).
Com a exemple destacable, l'avinguda del Mediterrani que fins no fa molt temps semblava una via ràpida dins de la ciutat, ha aconseguit reduir amb totes estes mesures la velocitat mitjana de manera espectacular, deixant-la en 13 km/h.
Es projecta la limitació de velocitat també de manera inclusiva amb perspectiva de gènere. Els pictogrames de vianants són igualitaris, recalcant la presència per als vianants en vies per als vianants amb perspectiva de gènere.
Informes dels servicis tècnics municipals; col·laboració d'associacions; aportacions del Consell Veïnal, Consell d'Escena Urbana i Consell de la Mobilitat Sostenible, Accessibilitat Universal i Energies Sostenibles, involucrats tots els Consells en la necessitat de millorar l'accessibilitat universal i la mobilitat sostenible.