EL TEMPS A BENIDORM ARA

05

13:23 PM

HORA BENIDORM

21ºC

Núvols alts

SO 20km/h

DIRECCIÓ I VELOCITAT DEL VENT

0%

PROBABILITATS DE PRECIPITACIONS

SELECCIONA UN PORTAL

CIUTADÀ

Informació per viure a la ciutat

COMUNICACIÓ

Prensa, Ràdio i TV

FILM OFFICE

Oficina de rodatges

SMART CITY

Indicadors de la nostra destinació

FONS EUROPEOS

Actuacions cofinançades per la UE

TRIA LES TEUES PREFERÈNCIES

SELECCIONA UNA LLENGUA PER A ESTE ORDINADOR O DISPOSITIU

Current size: 100%

AJUSTA LA GRANDÀRIA DE LLETRA
AJUSTA EL CONTRST DE LLETRA

Arqueòlegs de la UA recreen el 'castellum' del Tossal, que es començarà a museïtzar enguany

10 maig 2017
Arqueólogos de la UA recrean el ‘castellum’ de El Tossal, que se empezará a musealizar este año

L'alcalde assegura que 2017 serà decisiu per al jaciment perquè "passarà de l'excavació a l'exposició"

Les dades recaptades en quatre campanyes arqueològiques, les fotografies i diaris d'excavacions de fa dècades i les imatges preses pel dron de la Policia Local han permés una primera recreació del fortí romà coronava El Tossal de la Cala fa més de 2.000 anys. Arqueòlegs de la Universitat d'Alacant (UA) dirigits per Feliciana Sala i Jesús Moratalla han emprat les noves tecnologies per a mostrar com era el 'castellum' del segle I abans de Crist des del qual les tropes del general Sartori albiraven les naus senatorials dels seus enemics, que després saquejaven.

Esta recreació virtual en 3D es va vore anit en primícia al Saló d'Actes de l'Ajuntament en el transcurs de la conferència 'Últims resultats al Tossal de la Cala: el 'castellum' romà republicà redescobert'. Una conferència en la qual van participar Sala i Moratalla, i les també arqueòlogues Sonia Bayo i Ana Charquero, i a la qual van assistir l'alcalde, Toni Pérez; la regidora de Patrimoni Històric, Ana Pellicer; membres de la corporació; l'arqueòloga sueca Solveig Nordström –que va salvar el Tossal de Manises d'Alacant-; i veïns.

Charquero va explicar que la del Tossal ha sigut "una reconstrucció especial per la presència d'edificacions". El primer pas ha sigut "recuperar la muntanya" per a conéixer la seua morfologia original, per a després situar on estava el fortí i com es distribuïa. L'especialista en virtualització del patrimoni va indicar que este treball de reproducció està "en procés" i sotmés als canvis derivats de les noves dades o informacions que es troben sobre el terreny en següents campanyes.

La pròxima campanya està prevista per al mes de juliol i serà la cinquena impulsada per la Regidoria de Patrimoni Històric i dirigida per la UA. Sala i Moratalla van avançar que l'objectiu d'esta nova excavació és completar l'exhumació de muralla, de la qual roman ocult un tram d'uns 6 metres. I a partir d'ací, es va iniciar el procés de museïtzació d'este 'castellum', el que més informació ha aportat als investigadors fins hui i que es convertirà en referència ineludible d'arquitectura militar romana per a tots els arqueòlegs, segons va recalcar Sala.

L'alcalde va afirmar que "ara hi ha capacitat per a museïtzar" estes restes, que constituïxen "el millor" del patrimoni històric local. Pérez va remarcar que 2017 serà decisiu per al jaciment perquè "es passarà de l'excavació a l'exposició", i va afegir que "cal disposar recursos per a fer valdre" El Tossal i que este "siga exemple de museïtzació" i també "del que l'home i la dona poden fer de bo davant allò que un dia van fer de dolent".

Un 'castellum' amb dos models constructius i ocupat per 'contubernia'

La conferència dels arqueòlegs de la UA va servir per a divulgar tota la informació que s'ha recaptat en els últims anys i que d'entrada ha confirmat que el del Tossal era un fortí romà i no un poblat iber com es va creure durant dècades. Les restes excavades d'estades, la troballa de la muralla, l'anàlisi de les peces oposades o recuperades de les campanyes del pare Belda -1943- o de Ramos i Tarradell -1956-, i l'estudi de diversa documentació han permés determinar que en el 'castellum' hi ha dos models d'edificació: les dependències per als soldats, i les destinades als oficials i a l'administració del fortí.

Se sap també que les tropes del 'castellum' s'organitzaven en 'contubernia', grups de huit soldats; i que estos consumien vi, oli i salaons arribats de la península Itàlica que combinaven amb productes locals i amb el que pescaven o caçaven en la zona.