Benidorm suspén el pagament de taules i cadires fins a finals de març de 2021 per a fer costat a l'hostaleria

La Corporació municipal de Benidorm ha aprovat hui per unanimitat suspendre definitivament el cobrament de la taxa per la instal·lació de taules i cadires corresponent al període comprés entre el 14 de març i el 31 de març de 2021, per a "alleujar la situació que està vivint el sector de l'hostaleria i la restauració a conseqüència de la crisi de la Covid-19". La proposta inicial de l'alcalde, Toni Pérez, ha sigut esmenada pel mateix govern i el grup municipal socialista, i modifica l'Ordenança Fiscal número 20 reguladora de la taxa per la utilització privativa i l'aprofitament especial del domini públic local, per a incloure la suspensió del cobrament en el període indicat, "disminuint així en gran manera la càrrega fiscal per este concepte dels establiments".

La regidora d'Hisenda, Aida García *Mayor, ha incidit en què esta part de "la convicció que s'han de buscar i impulsar quantes mesures siguen legalment factibles per a ajudar al sector" de l'hostaleria i restauració i "al teixit productiu de la nostra ciutat", evitant o reduint "en la mesura que siga possible" les "càrregues impositives" que podrien derivar "tancaments i destrucció d'ocupacions, afectant i agreujant la situació econòmica de moltes famílies".

García Mayor ha recalcat que "per imperatiu legal", l'Ajuntament haurà de girar als establiments una liquidació proporcional pel període transcorregut entre l'1 de gener i l'entrada en vigor de l'estat d'alarma; un període en el qual van exercir la seua activitat amb normalitat.

El ple ha fixat la partida de despesa dels comptes de 2020 que quedarà indisponible per a garantir l'equilibri pressupostari, mentre que en el pressupost de 2021 caldrà tindre en compte la disminució d'ingressos derivats d'esta taxa.

Esta modificació ara ha de sotmetre's a informació pública durant un mes abans d'entrar en vigor.

Per majoria, s'ha aprovat també inicialment la modificació de l'Ordenança número 1 de Mobilitat. El regidor de l'àrea, José Ramón González de Zárate ha indicat que en els últims anys l'Ajuntament ha desenvolupat instruments per a ordenar la mobilitat de Benidorm des de la sostenibilitat, una línia en la qual ara s'aprofundix en alinear el nou document amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i amb l'Agenda 2030.

De Zárate ha assenyalat que els canvis de l'ordenança estan en sintonia amb la nova reglamentació de la Direcció General de Trànsit (DGT) o amb la futura reglamentació ja anunciada per este organisme. Al mateix temps, s'han tingut en compte els suggeriments realitzats en el Consell Assessor de Mobilitat, així com les traslladades a l'Alcaldia per diferents entitats durant i després del confinament. Entre les principals novetats, l'edil s'ha referit a l'actual Zona de Residents que es reconvertirà en Zona Taronja, Zona Roja i Zona Verda, totes elles gratuïtes per a les persones empadronades a Benidorm que abonen a la ciutat el seu impost de circulació, així com per a les empreses amb domicili fiscal en la localitat.

El temps d'estacionament permés serà diferent en cadascuna d'elles. Així, en la Zona Verda els residents podran aparcar per un temps màxim de 48 hores i durant deu dies en la Zona Taronja. En la Zona Roja es determinarà el temps màxim d'aparcament una vegada es configuren estes modalitats d'estacionament regulat.

A més, s'inclou la petició traslladada perb AICO, Abreca i Ociobal per a fomentar el consum a la ciutat, habilitant estacionament en Zona Taronja també per a no residents quan acrediten haver consumit en establiments de Benidorm. El temps d'estacionament permés serà d'una fins a tres hores en funció del consum acreditat.

Una altra de les novetats del nou text és que es limita la velocitat en el nucli urbà a 30 quilòmetres per hora amb caràcter general, i a 20 quilòmetres en les vies de sentit únic de circulació.

Per unanimitat, la Corporació ha donat llum verda a una declaració institucional amb relació a les dos torres 'Gemelos 28' en la Punta Llisera sobre les quals pesa una ordre de demolició dictada pel Tribunal Suprem, i el procés d'execució del qual està en mans del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ).

Després del procés de Mediació tancat sense acord, la Corporació de Benidorm sosté en la declaració, proposta en el si de la Junta de Portaveus, que "la no demolició és un assumpte d'interés municipal i utilitat pública" atés el "mal que pot fer-se als interessos col·lectius econòmics, ambientals, turístics i a la ineficiència i ineficàcia de la demolició", ja que amb posterioritat cap "la possible reedificació" de les mateixes "uns pocs metres (7/8 metres lineals) reculats de l'actual línia que ocupa la façana". La declaració incidix, a més, en "l'elevadíssim cost de l'execució de la sentència" –fixat per la Generalitat en prop de 130 milions d'euros–; així com "la impossibilitat d'utilitzar, pel públic en general, l'espai de servitud de protecció, que continua sent de propietat privada".

La proposta advoca per "instar les possibles vies de caràcter jurídic" per al "reconeixement d'aqueixa utilitat pública no sols per a l'Ajuntament sinó també en els àmbits administratius estatals, autonòmics i en l'àmbit judicial".

Amb el vot de tots els regidors s'ha aprovat concórrer a la convocatòria del programa Plans de Sostenibilitat Turística en Destins, plantejat per la Secretaria d'Estat de Turisme, amb un projecte de 4 milions d'euros. La portaveu del govern local, Lourdes Caselles, ha recordat que la proposta inclou el desenvolupament i execució "de 19 actuacions previstes en el Pla Benidorm DTI + Segura", en un termini de tres anys i que, en cas de ser seleccionats, serien finançats al 33% per les tres administracions implicades. D'esta manera, l'Ajuntament hauria d'aportar un total d'1.335.000 euros durant tot el període, a raó de 445.000 euros anuals. Amb esta mateixa quantia participarien també el Govern Central i la Generalitat Valenciana fins a aconseguir els 4 milions d'euros.

Caselles ha precisat que en les actuacions incloses en el projecte estan una nova fase –la 4a– de la museïtzació del Castellum del Tossal de la Cala; la construcció de l'Aula de la Mar i creació de jardí públic enfront del passeig marítim de Llevant; incorporació de cicle-senderes en infraestructures verdes; i renovació de l'enllumenat ornamental del Passeig de Llevant juntament amb la incorporació de senyalització intel·ligent. A més, també es preveu l'execució del Pla d'Adaptació al Canvi Climàtic i d'Economia Circular; implementació de sensors mediambientals i filtres d'entrada a zones de baixes emissions; la implantació d'un observatori de sostenibilitat; la millora de la implementació de la qualitat en destí i empreses, eines de 'Big Data' i intel·ligència turística, així com la incorporació de programes de gestió de riscos i protocols de seguretat i higiene, i amb la formació tant de gestors com d'organitzacions per a la creació i gestió d'experiències turístiques més segures.

Per majoria, s'ha acordat adjudicar un préstec a llarg termini per import d'1.326.535,06 euros. La titular d'Hisenda ha recalcat que la concertació dels préstecs perseguix "no minvar la capacitat de liquiditat de l'Ajuntament ni generar tensions de tresoreria" a l'hora d'atendre dos obligacions de despesa. Es tracta de la segona aportació de l'Ajuntament al programa Red.es per import de 800.000 euros, reclamada pel Govern d'Espanya encara que no s'ha licitat del programa; i el modificat d'obra de remodelació de l'avinguda del Mediterrani.

García Mayor ha recordat que "l'Ajuntament disposa en estos moments de 5,7 milions d'euros de superàvit de 2019 del qual no podem disposar malgrat haver reclamat al Govern Central que autoritze el seu ús per a atendre necessitats i despeses municipals, derivats de la crisi econòmica i social derivada de l'emergència sanitària provocada per la Covid-19".

A continuació, i amb idèntic resultat, el govern ha culminat l'expedient del modificat d'obres de la primera fase de la remodelació de l'avinguda del Mediterrani, que ha sigut redactat pels tècnics municipals. El regidor d'Obres, José Ramón González de Zárate, ha incidit en "la complexitat" d'esta remodelació, que s'ha inclòs treballs en el subsol en profunditats per damunt dels 4 metres i que s'ha realitzat "sense paralitzar l'activitat dels establiments" de la zona.

De Zárate ha aclarit que en el desenvolupament d'esta obra han sorgit "circumstàncies sobrevingudes", tal com han corroborat els tècnics municipals i que "justifiquen" este modificat, que ascendix a 2.125.509,59 euros. D'esta quantia, 521.923 euros s'abonaran amb càrrec als recursos econòmics de l'Ajuntament –a través de l'operació de crèdit concertada– i 1.603.586,29 amb càrrec als recursos del servei d'aigua i clavegueram. L'edil ha recordat que a més de la remodelació de la mateixa avinguda, el projecte també ha inclòs la renovació de la plaça de la Hispanitat i els carrers limítrofs (Pont, València, Esperanto, Periodista i Escriptor Emilio Romero, Doctor Pérez Llorca i Bilbao), així com l'avinguda d'Europa.

Per majoria, el ple ha mostrat "el suport exprés de l'Ajuntament de Benidorm al recurs d'inconstitucionalitat que el Grup Popular en el Congrés dels Diputats presentarà contra el Reial decret llei 27/2020" amb relació als superàvits de les administracions locals per a "defensar els interessos de totes les entitats locals i els estalvis de tots els veïns". Així mateix la moció, conjunta dels grups PP i Cs, ha traslladat "el profund rebuig d'este Ajuntament al procediment negociador que el Govern d'Espanya ha mantingut amb la FEMP" amb relació a este decret per a "aconseguir un acord que donara una aparença de suport unànime de les entitats locals" a este document. L'acord inclou demanar la reprovació del president de la FEMP, Abel Caballero; així com rebutjar "qualsevol mesura del Govern d'Espanya tendent a apropiar-se dels estalvis acumulats pels veïns dels municipis espanyols".

Amb el vot de la majoria de la Corporació, ha prosperat una moció presentada pel grup municipal popular per a instar el Govern d'Espanya a adoptar mesures a favor del sector turístic. Entre les mesures sol·licitades està destinar "com a mínim el 30% del fons de suport a la solvència d'empreses estratègiques" i del Fons Europeu de Recuperació a mercantils del sector turístic. A més, es reclamen mesures fiscals específiques com un tipus d'IVA súper reduït al sector turístic durant 2020 i 2021; baixada de les taxes aeroportuàries en un 25%; eliminació d'aquelles que graven les pernoctacions; i incentius per a reactivar el consum en activitats turístiques.

La moció inclou la petició de pròrroga dels ERTOS de força major fins a final d'any, fins i tot fins al primer trimestre de 2021; l'ampliació de les línies ICO; i que es proveïsca dels equips de detecció i protecció adequats a tots els aeroports, ports i estacions de ferrocarril amb trànsit internacional. Així mateix es reclama una campanya de promoció internacional coordinada amb les Comunitats, destins i sector per a reivindicar la marca Espanya com a destinació turística segura.

Amb el vot unànime de la Corporació, s'ha iniciat el procediment per a demanar a la Generalitat Valenciana la concessió de la Creu al mèrit policial amb distintiu blau per a l'agent de la Policia Local Enrique Tortosa per les seues més de deu anys de servei i estar en possessió de dos Felicitacions Públiques a títol individual.