Esta solució va ser reconeguda fa uns mesos en el programa internacional d'innovació oberta, Dinapsis Open Challenge
Dinapsis i Ajuntament llancen una plataforma per a analitzar la qualitat ambiental de la ciutat
L'Ajuntament de Benidorm i el centre de Transformació Digital Dinapsis han posat en marxa una nova plataforma que permet mesurar una sèrie d'indicadors ambientals, claus per a conéixer quin és l'estat de la situació, quins aspectes cal millorar i on actuar per a millorar en sostenibilitat i en qualitat de vida. L'alcalde, Toni Pérez; el gerent de Hidraqua a Benidorm, Ciriaco Clemente i la responsable de Dinapsis Benidorm, María Tuesta, han presentat esta eina tecnològica desenvolupada per la empresa emergent valenciana Green Urban Data. Una solució que va ser "una de les iniciatives reconegudes en Dinapsis Open Challenge, el programa internacional d'innovació oberta, organitzat per la xarxa de centres Dinapsis" i en el qual van participar "57 empreses emergents de tota Espanya", tal com ha recordat Torra.
Toni Pérez ha assegurat que esta eina "contribuïx a avançar i consolidar un model turístic cada vegada més sostenible i diversificat"; i ha explicat que "estos indicadors ens facilitaran informació molt valuosa i decisiva per a la presa de decisions i per a orientar l'acció municipal en matèria ambiental i de sostenibilitat".
A més, "amb estos mateixos indicadors podrem mesurar l'abast i impacte d'aqueixes accions que es vagen implementant en l'àmbit local per a millorar la qualitat de vida de residents i turistes; i també els efectes que poden tindre sobre els nostres actius naturals factors com l'augment de temperatura per una cosa tan incontestable com el canvi climàtic".
Els indicadors, que ja s'estan mesurant, estan vinculats a superfície afectada per altes temperatures, índex de Radiació Ultraviolada, índex de radiació solar, índex de confort tèrmic, cobertura verda real, contaminació lumínica, temperatura de l'aigua de la mar i línia de costa, entre altres paràmetres.
La plataforma permet visualitzar un històric del comportament de cadascun dels indicadors per a veure quins canvis s'han produït i "analitzar si s'està anant pel bon camí, valorant d'esta manera els avanços més destacats dels últims anys gràcies a les actuacions dutes a terme o els successos esdevinguts".
El gerent d'Hidraqua ha afirmat que "estem davant un projecte que tindrà molt d'impacte, perquè serà de gran ajuda en les diferents iniciatives que està treballant l'Ajuntament de Benidorm en estos moments i en les quals treballarà i van sorgir en els pròxims mesos, i fins i tot anys".
Clement ha destacat que es tracta d'"un projecte molt transversal" i que, a més d'indicar "on cal posar el focus i on cal actuar", permetrà mesurar l'impacte de "qualsevol iniciativa contra el canvi climàtic", en matèria de gestió de l'aigua, mobilitat urbana, etcètera.
L'alcalde, per part seua, ha subratllat que esta eina "incidix en 2 dels 5 eixos de la Destinació Turística Intel·ligent (DTI), la Sostenibilitat i la Governança, servint-se dels eixos d'Innovació i Tecnologia i possibilitarà que les polítiques i projectes que s'implementen siguen més eficients"; al mateix temps que "se centren en els aspectes a millorar per a aconseguir avanços efectius en el compliment del nostre Pla Estratègic de Ciutat, els Objectius de Desenvolupament Sostenible, en l'Agenda 2030 i, per extensió, en la qualitat de vida dels qui ací residixen i dels qui cada any ens trien com a destinació per a les seues vacances".
De fet, a partir de les dades que "ens estan llançant ja estos indicadors, l'Ajuntament de la mà d'Hidraqua està plantejant diversos projectes susceptibles de ser finançats a través dels fons Next Generation i que se sumarien als ja presentats en els últims mesos": el Pla d'Arrelament de l'Entorn Natural de Benidorm i el seu emmallat urbà, i el de Millora i renaturalització dels llits fluvials del barranc Barceló.
Referent a això, el gerent d'Hidraqua ha destacat que "esta eina arriba en un moment ideal, en el qual estem treballant en els Next Generation", i les convocatòries dels quals tenen entre "els seus requisits" determinar "quins resultats tindrà l'actuació proposada, com el mesurarà i com li farà el seguiment en els pròxims anys". D'ací ve que la plataforma presentada hui, que resol el mesurament dels impactes, de "més robustesa a les propostes" que puguen fer-se des de Benidorm i, en conseqüència, posicionar millor a la ciutat de cara a l'obtenció d'estos fons europeus.
Resultats obtinguts fins hui
Per a detallar els indicadors ambientals de la plataforma web s'han seleccionat diverses referències com: l'Agenda Urbana Espanyola, els ODS i la Xarxa Espanyola de Ciutats per al Desenvolupament Sostenible (RECDS, per les seues sigles en castellà). També s'inclouen altres específics com els Indicadors utilitzats en el Pla d'Infraestructura Verda i Biodiversitat de Madrid per a monitorar paràmetres i indicadors relacionats amb estratègies de ciutats sostenibles i l'adaptació al canvi climàtic.
Tal com ha assenyalat la responsable de Dinapsis, la plataforma "ja està operativa" i s'estan obtenint les primeres dades. Els indicadors ecosistèmics demostren de manera imparcial i certificable el bon estat de la salut ambiental de Benidorm sobre la base de mesuraments de sensors satel·litaris. Tots estos indicadors estan disponibles no sols en l'àmbit del municipi, sinó de barri per a poder determinar les actuacions urbanes que millorar de qualitat de vida de ciutadans i turistes.
Per exemple, el percentatge de superfície de cobertura verda respecte a la total del municipi amb bon estat és del 32,16%, sent molt superior al 20% recomanat per diferents institucions mediambientals. Este indicador es calcula amb el mesurament del bon estat de salut de la vegetació mitjançant imatges satel·litàries.
Un altre indicador molt important per als actius turístics és el seguiment de la línia de platja, això és, el canvi temporal en la línia costanera. Mitjançant imatges de satèl·lit i una línia base fixada l'any 2015, es calcula la mitjana de metres longitudinals de pèrdua o guany de platja respectiu, tenint en compte les temporades i les marees. D'esta manera es pot certificar el bon estat de les nostres platges, veient en quines parts de la mateixa hi ha guany i en quines parts pot ser necessari el farciment d'arena, actuant de forma. A la Platja de Llevant el guany d'estos anys ha sigut de mitjana de 4,77 metres d'arenal.
