Benidorm empra ‘insectes útils’ per a controlar les plagues en l'arbratge i jardins locals

La Regidoria de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Benidorm està executant una sèrie d'accions biològiques per a controlar les plagues d'insectes que cada any afecten bona part de l'arbratge municipal i a les plantes i arbustos dels jardins. L'arribada de la primavera i la proximitat de l'estiu són les èpoques de l'any més propícies per al desenvolupament de plagues en arbres i jardins, ja que les condicions climàtiques càlides i humides afavorixen la seua reproducció i activitat.

Per a minimitzar els efectes d'estes plagues en el patrimoni verd municipal, l'Ajuntament empra la “lluita biològica”, consistent en la utilització d'organismes vius, és a dir “fauna útil, depredadors, paràsits o patògens que s'usen per a eliminar poblacions de plagues que afecten les plantes ornamentals, siguen arbres o arbustos”, ha explicat el regidor de Parcs i Jardins, José Ramón González de Zárate. La ciutat, amb l'ús d'esta tècnica, es manté com a “zona lliure de pesticides fosforats”, ha assenyalat l'edil.

D'esta manera, s'estan realitzant soltes d'insectes útils en jacarandes, tipuanes, ficus, rosers, xiprers en carrers i vies amb abundants plantacions com a Secretari Juan Antonio Baldoví, Alcalde Vicente Pérez Devesa, França i zones de parterres.

Així mateix, s'ha aplicat esta tècnica també als parcs de la Séquia Mare, el Racó de l'Oix, el parc urbà de La Cala i la resta de rosers. 

González de Zárate ha citat l'ús d'insectes com les marietes (coccinellidae) per a controlar pulgons o de vespes parasitoides (parasítica) que depositen els seus ous dins de les erugues i també fongs i bacteris que infecten als insectes nocius. “Estes tècniques només oferixen avantatges perquè no contamina en absolut el medi ambient i quasi es pot dir que per a cada plaga hi ha un insecte i sense afectar altres espècies perquè cada depredador té la seua preferència” ha indicat l'edil.

La utilització d'estos insectes útils té un efecte prolongat i durador des del moment en el qual l'organisme s'establix en cada jardí i en cada espècie vegetal. Així, a Benidorm les jacarandes i tipuanes solen patir per la colonització de pugons mentre que els ficus atrauen els ‘trips’. “Amb esta fauna útil el que fem és mantindre a ratlla als insectes més nocius” precisava el regidor.

L'Ajuntament utilitza diversos tipus d'insectes en funció dels exemplars i espècies que es vol protegir, Així, per exemple, el crisopes (chrysopidae) ataca als pugons, erugues, trips, cotxinilles i altres insectes de cos bla; els ‘coccinèl·lids’ mengen àcars i cotxinilles; els àcars ‘phitoseidos’ es fan servir per a combatre l'aranya roja i les citades vespes parasitoides s'alimenten de mosca blanca i pugons.

Els avantatges de l'ús d'estes tècniques són evidents, segons González de Zárate, perquè “es reduïx l'ús d'insecticides químics en arbres i parterres i, per tant, es protegix els agents pol·linitzadors. Igualment, es millora la sostenibilitat dels cultius ornamentals i, sobretot, cuidem la salut dels ciutadans, que no es veuen exposats a cap producte químic”.