CIUTADÀ

EL TEMPS A BENIDORM ARA

24

00:35 AM

HORA BENIDORM

ºC

TEMPERATURA

ACTUAL

km/h

DIRECCIÓ I VELOCITAT DEL VENT

%

PROBABILITATS DE PRECIPITACIONS

SELECCIONA UN PORTAL

CIUTADÀ

Informació per viure a la ciutat

COMUNICACIÓ

Prensa, Ràdio i TV

FILM OFFICE

Oficina de rodatges

SMART CITY

Indicadors de la nostra destinació

FONS EUROPEOS

Actuacions cofinançades per la UE

TRIA LES TEUES PREFERÈNCIES

SELECCIONA UNA LLENGUA PER A ESTE ORDINADOR O DISPOSITIU

Current size: 100%

AJUSTA LA GRANDÀRIA DE LLETRA
AJUSTA EL CONTRST DE LLETRA

El document inclou 220 referències toponímiques de la part marítima i terrestre de la Serra Gelada

Benidorm presenta el 'Plànol de la Serra Gelada i Penyes de l'Albir', "un treball que queda per a la història"

26 novembre 2022
Plano Serra Gelada

El centre municipal el Torrejó ha acollit hui la presentació del 'Plànol de la Serra Gelada i Penyes de l'Albir', "un treball que queda per a la història" i per a "les generacions futures", tal com ha assenyalat hui l'alcalde, Toni Pérez. Un treball "exhaustiu", en el qual s'inclou 220 referències toponímiques tant de la part terrestre com marítima de la Serra Gelada; impulsat per la Comissió Hidrogràfica de la Taula del Bon Profit i coordinat per Jaume Fuster.

A més de l'alcalde i de Jaume Fuster, en la presentació han participat la regidora de Patrimoni Històric i Cultural, Ana Pellicer; i el catedràtic Francesc Xavier Llorca Ibi, part activa del projecte i gran coneixedor i estudiós de la toponímia local.

En les tasques de documentació, recopilació d'informació i disseny del pla han participat al voltant d'una trentena de persones; vint d'elles "informants" de Benidorm, l'Alfàs del Pi i Altea que han traslladat als autors els seus coneixements sobre la Serra Gelada i el seu entorn, segons ha explicat Fuster. El pla –ha exposat l'alcalde– és, per tant, "un treball coral", en el qual els seus autors han invertit cinc anys, i que "ve a sintetitzar, a marcar amb exactitud i a posar nom" als punts i enclavaments que tanquen la Serra Gelada i la badia de Benidorm "per a conservar així un patrimoni que és de tots" i evitar la seua desaparició.

Toni Pérez ha incidit que, encara que molts estudis han abordat la Serra Gelada, "hi havia una part que estava agafada amb agulles, la toponímia", que és "molt important perquè dona referències, manté la tradició oral i dona molt valor cultural i històric". Després d'aplaudir la iniciativa de la Comissió Hidrogràfica de la Taula del Bon Profit i l'empenyiment que Jaume Fuster ha donat al projecte, l'alcalde ha assegurat que "este treball col·lectiu recull sentir de molts i la passió per la Serra Gelada", que "ha arribat als nostres temps mantenint la seua virginitat, que està protegida i que és el parc natural més visitat de la Comunitat Valenciana".

Justament a la "passió" i "fascinació" de Jaume Fuster per la Serra Gelada s'ha referit la regidora de Patrimoni Històric, que ha recordat que este pla és la conseqüència directa de l'exposició fotogràfica "Parc Natural de la Serra Gelada. Els llums de l'abisme', del mateix Jaume Fuster. Va ser amb motiu d'esta exposició quan es va detectar que "cap pla oficial recollia tota la toponímia de la Serra Gelada" i que el públic desconeixia la ubicació de molts dels punts i enclavaments que alberga. Un desconeixement que ara es resol amb este pla, del qual s'han editat mil exemplars, tots ells numerats a mà.

Durant la presentació, Jaume Fuster ha desgranat com va ser el procés de creació del pla i com s'han georeferenciat les pedres marines incloses en el document. Fuster, que ha avançat que hi haurà nous projectes vinculats a la Serra Gelada, ha traslladat que per al disseny d'este pla es va buscar seguir l'estètica dels confeccionats en l'últim terç del segle XIX per Rafael Pardo de Figueroa; una tasca a la qual va dedicar cinc mesos el catedràtic Francisco Aracil, l'encarregat de dibuixar-lo a mà.

Francesc Xavier Llorca Ibi, per part seua, ha explicat als presents algunes de les qüestions més interessants de la toponímia de la Serra Gelada, que és "història viva" i que és un reflex de la seua pròpia configuració i de l'ús que l'ésser humà ha fet d'ella al llarg dels segles i èpoques amb activitats com l'agricultura, la pesca o el pasturatge. Llorca Ibi signa l'article sobre toponímia situat en la part posterior del pla.