El Pla contempla 141 nous pals i 466 calaixos amb una inversió de 274.000 euros
Benidorm aprova el Pla de Senyalització Direccional de la ciutat per a garantir la uniformitat i continuïtat de la mateixa
El ple de l'Ajuntament de Benidorm ha aprovat hui per majoria el Pla de Senyalització Direccional de la ciutat presentat per la mercantil Impursa, adjudicatària del contracte de servici d'instal·lació, manteniment i explotació comercial del mobiliari urbà. Este pla, segons ha posat de manifest el regidor de Mobilitat, Francis Muñoz, preveu unes actuacions "orientades a solucionar els problemes de senyalització que presenta una ciutat turística com Benidorm, amb la finalitat de garantir la uniformitat i continuïtat de la senyalització d'orientació, ja que gran part dels usuaris no coneixen la xarxa viària de la ciutat".
El document ha tractat d'evitar la pèrdua de continuïtat en els itineraris plantejats per a accedir als diferents punts d'interés dins de la ciutat, "amb l'objectiu que la senyalització informativa urbana no perda l'eficàcia que hauria de tindre" ha indicat Muñoz. El Pla contempla la instal·lació de 141 nous pals de senyalització i 466 nous calaixos i el cost estimat de la inversió ascendix a 274.054,39 euros.
Francis Muñoz ha destacat que el document s'ha redactat amb la supervisió de l'Àrea d'Enginyeria "i la participació d'experts i empreses especialitzades del sector". Entre altres aspectes, s'ha tingut en compte la jerarquització viària del PMUS i el Pla Global de Seguretat Viària i s'han considerat els 56 punts d'interés establits en el Pla d'Accessibilitat Universal de Benidorm. Igualment, s'han considerat els corredors principals –les avingudes i carrers utilitzats per la majoria dels ciutadans i visitants per a desplaçar-se- i, així mateix, s'ha tingut en compte la implantació de la Zona de Baixes Emissions, prevista per a principis de 2025. Finalment, en la redacció d'este Pla també s'ha estimat l'existència del Pla de Senyalització Intel·ligent vinculat al patrimoni històric de la ciutat.
Finalment, el Pla ha determinat 77 punts d'interés prioritaris als quals s'afig la senyalització direccional cap a altres municipis. D'esta manera, els destins d'interés seleccionats es corresponen amb les següents categories: edificis oficials, centres funeraris, centres educatius, centres mèdics, centres esportius, centres de transport, parcs i platges, destins zonals, aparcaments públics, aparcaments dissuasius i carreteres o municipis pròxims.
Muñoz ha explicat que "una vegada identificats els destins d'interés a senyalitzar, el pla fa un estudi de les possibles rutes òptimes per a cadascun d'ells" i assenyalava que amb la finalitat d'unificar la cartelleria utilitzada en la senyalització viària i la per als vianants "ambdós tindran el mateix format".
En la sessió s'ha aprovat per unanimitat iniciar el procediment de concessió de distincions i condecoracions per la Generalitat Valenciana, Cruz al Mèrit Policial amb distintiu blau, a favor de l'inspector de Policia Local Antonio Galdón per sobreeixir amb notorietat i perseverança en el compliment dels deures del seu càrrec, constituint una conducta exemplar, haver prestat més de 10 anys com a Policia Local i estar en possessió de dos felicitacions públiques a títol individual.
La corporació també ha aprovat amb els vots de PP i PSOE una proposta del grup popular, sentida la Junta de Portaveus, per a reclamar "de manera urgent al Congrés dels Diputats la reforma constitucional per a la recuperació efectiva del Dret Civil Foral Valencià, senyal d'identitat valenciana".
La portaveu del govern, Lourdes Caselles, ha indicat que el que es reclama és "que ens tracten com a altres comunitats autònomes històriques". "Les Corts dels valencians són les que han d'aprovar el dret civil" ha afirmat. La proposta denuncia "la tardança" del Congrés dels Diputats a tramitar la reforma constitucional plantejada per les Corts el febrer de 2020 per a solucionar la retallada en l'autogovern respecte al dret Civil Valencià previst en l'Estatut. Esta proposta considera "un tracte discriminatori" ajornar la restitució de drets civils als cinc milions de valencians. Caselles, en eixe sentit, ha recalcat que la Comunitat Valenciana "va ser la primera a tindre un dret civil propi".
La proposta inclou a més "escometre en l'àmbit municipal actuacions per a difondre la competència estatutària per a desenvolupar el dret civil valencià modern en matèria de dret de família, de successions, protecció de la pervivència de l'empresa familiar i les explotacions agràries o de les persones amb discapacitats diverses". D'igual mode es requerirà a la Junta de Portaveus del Congrés la tramitació urgent de la reforma "reclamada pel municipalisme valencià i la societat civil valenciana de manera efectiva i immediata", pendent des de febrer de 2020.
D'altra banda, el ple ha donat compte de l'informe del lletrat municipal en relació amb els recursos presentats contra l'acord plenari del març passat que va aprovar definitivament la versió final del Pla Parcial Eixample Llevant.
En el capítol de despatxos extraordinaris ha tirat avant per unanimitat una proposta del regidor de Cicle de l'Aigua, José Ramón González de Zárate, per a la integració de l'Ajuntament en la Comunitat d'Usuaris d'Abocament de la Vila Joiosa-Orxeta. En la mateixa se sol·licita a la CHX que una vegada es formalitze la integració s'actualitze l'autorització d'abocament d'esta entitat per a regularitzar tant els abocaments que accedixen a la bassa de reutilització com els desbordaments o sobrants que s'emeten al domini públic hidràulic. González de Zárate ha afirmat que "és una mesura positiva per a Benidorm" i ha fetuna crida "a poder continuar invertint per a utilitzar fins a l'última gota de l'aigua reutilitzable".