El ple de Benidorm insta el Consell a no implantar la taxa turística

El ple de la Corporació de Benidorm ha aprovat hui per unanimitat "instar el Consell de la Generalitat Valenciana a no implantar una taxa turística a la Comunitat Valenciana pels seus efectes desfavorables per al turisme i per la fèrria oposició a la mateixa del sector". Així es recull en la proposta elevada al ple per la Junta de Portaveus i en la qual també es demanda al govern valencià "consensuar amb el sector turístic totes les decisions que en este àmbit siguen adoptades en el futur", i abordar en el si del Consell de Turisme "tota la problemàtica suscitada davant la implantació de la taxa turística".

Segons s'indica en la moció aprovada, "la qual cosa algunes veus del Consell pretenen realment és crear un nou impost que atacaria directament a la competitivitat de les empreses d'allotjament reglat, disminuint el poder adquisitiu dels turistes", incidint també "negativament" en el "compte de resultats de la resta de components de la indústria turística". Una indústria que "genera més del 13% del PIB i el 14% de l'ocupació en la Comunitat Valenciana".

El text incidix en la negativa del sector turístic a este impost per diverses raons. Així, es fa referència al fet que a la Comunitat Valenciana "el turisme intern és molt important", per la qual cosa "el 30% dels nous contribuents d'este nou impost" serà la "mateixa ciutadania valenciana". A més, "no hi ha marges per a increments de costos a través d'esta ficció fiscal", ja que la Comunitat "presenta la "pitjor ràtio de despesa per turista".

També contra la taxa argumenta el sector, i secunda el ple, que en un moment en què el mercat britànic "està sumit en un difícil procés marcat pel Brexit" qualsevol acció que puga encarir el producte turístic "desviarà estos clients a altres destins", que com Turquia, Tunísia o Egipte estan optant per "bonificar l'arribada de turistes". Així mateix, els turoperadors europeus "ja han advertit de l'efecte perjudicial" d'esta mena de taxes "en la comercialització internacional, sobretot per als destins de la Comunitat Valenciana".

S'assenyala, a més, que este nou impost "envia un missatge als mercats que no es correspon amb la realitat, perquè la Comunitat Valenciana ha de ser sinònim d'hospitalitat i de territori 'tourist friendly'".

Per tot això, el ple ha mostrat el seu rebuig a la taxa, ja expressat anteriorment per l'alcalde, Toni Pérez, qui la setmana passada va traslladar el "no i mai" de Benidorm a este nou impost que "penalitza a l'activitat turística".

També a proposta de la Junta de Portaveus, per unanimitat la Corporació ha renunciat a la pujada salarial del 2% aprovada pel Govern d'Espanya per a la funció pública per a 2022. Una pujada que sí que s'aplicarà al personal funcionarial o laboral de l'Ajuntament de Benidorm.

Per unanimitat, el ple ha aprovat els servicis que es prestaran a les platges de la ciutat durant els mesos de gener i febrer, així com prorrogar el contracte vigent durant un any, concretament fins al 15 de gener de 2023. La regidora de l'àrea, Mónica Gómez, ha explicat que com es realitza des de l'inici de la pandèmia, "els servicis de lloguer d'hamaques i ombrel·les, neteja i socorrisme de les platges" s'adapten periòdicament "a les circumstàncies i la realitat" de cada moment.

En la mateixa línia, i amb el vot del govern local, s'han fixat els serveis de neteja viària i de recollida de residus per a l'any 2022 i el cost d'estos. El regidor de Neteja Viària, José Ramón González de Zárate, ha explicat que estos termes estaran vigents fins al 31 de desembre del pròxim any o en defecte d'això fins a l'adjudicació del nou contracte si es produïx abans d'aqueixa data. Amb este acord, ha subratllat, "es garantixen els serveis bàsics de recollida de residus i neteja viària, així com els sous dels treballadors".

De Zárate ha apuntat que "els plecs tècnic i administratiu" del nou contracte ja estan redactats, si bé estan a costa d'informes i que els tècnics municipals enriquisquen els documents. Després d'assegurar que el desig del govern local és "poder d'ací a poc temps portar a ple els plecs", l'edil ha incidit en què es tracta d'un "expedient complex" amb un contracte que "s'adapta a les directives europea i autonòmica, en matèria de residus" i fins i tot "s'anticipa" a la futura normativa estatal".

Per àmplia majoria, el ple ha reiterat a la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment la sol·licitud de cessió gratuïta a l'Ajuntament del tram de carretera de l'N-332 que discorre entre els punts quilomètrics 149,200 i 152,360 del terme municipal, pel fet que la primera sol·licitud, aprovada en ple el 26 d'octubre de 2020, no ha tingut resposta per part del Ministeri. De Zárate, com a edil de Mobilitat, ha indicat que per a la ciutat és important assumir la titularitat d'estos 3 quilòmetres de l'N-332, ja que això implicaria que l'Ajuntament gestionara aqueix tram podent "millorar la mobilitat, accessibilitat i il·luminació d'este tram".

La gestió d'este tram, ha apuntat, permetria "desbloquejar el polígon industrial" i "donar viabilitat l'ampliació del cementeri"; dotar d'una "nova eixida" a l'Horta; "millorar la imatge en l'entroncament de la variant amb la zona del *Trinquet"; i reduir l'accidentalitat i sinistralitat. De Zárate ha criticat que des d'octubre de l'any passat el Ministeri no s'haja pronunciat sobre esta sol·licitud de cessió, ni haja atés les peticions de reunió fetes per l'alcalde i per tècnics municipals.

Amb el vot unànime s'ha aprovat provisionalment la versió final del Pla Parcial 1/1 Eixample Llevant del Pla General; document que ja inclou els canvis derivats dels informes municipals, sectorials i d'empreses subministradores de serveis. La moció també dona llum verda a l'expedient d'avaluació ambiental i territorial estratègica; i acorda remetre a Conselleria la proposta de pla i l'expedient d'avaluació ambiental i territorial estratègica, perquè emeta la pertinent Declaració Ambiental i Territorial Estratègica.

La regidora d'Urbanisme. Lourdes Caselles, ha explicat que amb este tràmit es posa fi a la "fase ambiental" i donarà inici "a la fase urbanística que és d'exclusiva competència municipal".

Caselles ha assenyalat que este sector "reblirà el desenvolupament de la zona de Llevant"; i ha recordat que el mateix abasta una mica més de 560.000 metres quadrats i destina el 65% del sòl a zones verdes i equipaments públics. El 35% restant contempla la construcció d'habitatges residencials, turístiques i hotels, que es distribuiran en torres amb una altura mínima de 20 plantes. Dins dels usos lucratius predomina el terciari hoteler i comercial i es reserva un percentatge per a habitatge de protecció pública.

Amb idèntic resultat, s'ha acordat sol·licitar a Conselleria d'Educació, Cultural i Esport una subvenció destinada a finançar la reforma i modernització d'espais escènics. L'edil d'Esdeveniments i Festivals, Jesús Carrobles, ha apuntat que amb esta subvenció es pretén finançar l'obra de millora i accessibilitat dels banys de l'auditori Julio Iglesias, valorada en prop de 40.000 euros.

Amb el vot del govern local ha prosperat una moció del Grup Municipal del PP per a instar el Govern d'Espanya que paralitze temporalment el "projecte de llei de residus i sòls contaminats" perquè, d'esta manera, no s'aplique el "nou impost de residus" contemplat per a 2022. La moció sol·licite que aqueixa paralització estiga vigent "mentre es mantinguen les afeccions econòmiques" provocades per la pandèmia.

En la mateixa moció s'insta el Consell a fer el propi amb "les imposicions relacionades amb els depòsits en els abocadors previstes en la Llei 3/2020"; i es demana als governs nacional i autonòmic que impulsen "mesures alternatives per al tractament de residus" i invertisquen en les plantes de tractaments per a millorar la gestió actual de residus.

En la mateixa sessió s'ha renovat el Consell Escolar Municipal, i s'ha aprovat un reconeixement extrajudicial per import de 8.476,32 euros corresponent a factures de "subministraments i servicis" per "imprevistos".

D'altra banda, s'ha donat compte de les al·legacions al 'Pla Hidrològic' i a l''Estudi Ambiental Estratègic' de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per al període 2022-2027 presentades per l'Alcaldia; i de la bonificació de l'ICIO per a les obres de millora del Palau de Justícia. També s'ha donat compte de l'acte del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 d'Alacant que desestima íntegrament el recurs de reposició interposat per un particular contra un acord plenari relatiu als convenis urbanístics de l'APR-7.

Moció extraordinària

Amb el vot de tota la Corporació, s'ha adoptat el compromís d'incloure en els pressupostos municipals del període 2022-2025 els recursos necessaris per a finançar el projecte 'Verd i Aigua: Arrelament de Benidorm en el seu Entorn Natural' en el cas que el mateix siga seleccionat en la nova convocatòria de Fons Next Generation.

La portaveu de l'equip de govern, Lourdes Caselles, ha recordat que, tal com va avançar la setmana passada l'alcalde, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència 2021, l'Ajuntament optarà a una subvenció per a desenvolupar este macroprojecte 'verd' valorat en 4,3 milions d'euros. En cas de ser triat, el projecte podria comptar amb una subvenció de fins a 4 milions d'euros i un calendari d'implantació i desenvolupament d'entre 2 i 4 anys en funció de les actuacions.

Caselles ha detallat que el projecte inclou més de 15 actuacions per a incrementar les superfícies verdes, protegir tota la massa forestal, permear la vora urbana amb les zones d'horta i cultius, i redundar en l'adaptació de la ciutat enfront del canvi climàtic.

Com ja va traslladar Toni Pérez, les actuacions previstes en el macroprojecte garantixen la preservació dels actuals espais naturals, especialment les masses forestals; millorar la permeabilitat dels sòls; crear noves zones verdes en el nucli urbà; augmentar el nombre d'arbres als carrers i parcs de Benidorm; i conscienciar a la ciutadania sobre el canvi climàtic.

Entre estes actuacions està connectar els grans parcs i espais verds periurbans com El Moralet o la Séquia Mare a través de corredors verds, generant així un gran Anell Verd; i permear amb circuits senderistes la vora urbana amb les zones d'horta i cultius.

També es planteja crear microparcs amb arbratge amb funció de control climàtic; augmentar l'arbratge als carrers que disposen d'ell; i plantar cobertes verdes en els edificis municipals. El projecte inclou també crear un jardí vertical a l'Ajuntament i que els patis escolars guanyen en vegetació, igual que els centres socials i altres edificis públics.

Una de les grans inversions, està vinculada a augmentar l'ús d'aigua regenerada per al reg de les zones verdes públiques, però també perquè esta arribe a les urbanitzacions i propietats privades. A més, es pretén instal·lar torres fixes i preses d'aigua regenerada en les masses forestals, que es complementaran amb una xarxa automatitzada de detecció d'incendis.

A més, en un solar municipal es vol crear un oasi-albergue en el que allotjar espècies arbòries amb valor, però sense funció de control climàtic, per al seu trasplantament en les zones de la ciutat que es considere.