Benidorm exigix al Govern d'Espanya que no retalle el cabal del transvasament Tajo-Segura

El ple de l'Ajuntament de Benidorm ha exigit, per unanimitat, al Govern d'Espanya "que no retalle el cabal de l'aigua en el transvasament Tajo-Segura", reivindicant així mateix "la vigència" del mateix per a "el desenvolupament i progrés del sud-est espanyol". La moció de la Junta de Portaveus aprovada hui recull a més "instar a la Generalitat Valenciana a sumar-se a la defensa" del transvasament i a oposar-se a l'augment dels cabals ecològics del Tajo que en la pràctica "suposen una reducció del transvasament Tajo-Segura de 105 hm³/any".

Este acord plenari arriba després que el Govern d'Espanya haja proposat "una nova planificació hidrològica" per al període 2022-2027 que "d'aprovar-se suposarà una reducció de cabals disponibles per al regadiu". Una mesura "sense justificació tècnica, política i hidràulica, amb conseqüències negatives en el futur de les empreses i l'ocupació".

Així, s'argumenta que la reducció de 105 hectòmetres cúbics d'aigua a l'any -100.000 milions de litres–, "portarà amb si una pèrdua del 15,62% de la superfície de regadiu que hauria de deixar de regar-se i passar a secà o abandonar l'explotació agrària". Això es traduïx "en la pèrdua d'unes 27.314 hectàrees, una condemna al camp, als agricultors i al sector agrícola de la província d'Alacant".

Segons recull la moció, la pèrdua patrimonial derivada d'esta situació superaria els 5.300 milions d'euros, als quals caldria afegir "els costos derivats de l'acomiadament d'uns 15.322 treballadors, sumant les prestacions econòmiques derivades de la pèrdua del seu ús".

En el cas de la província d'Alacant, "significaria la pèrdua d'unes 6.000 ocupacions directes, xifra similar al nombre de treballadors en full d'anotacions de la Ford a Almussafes". "Esta conseqüència –prosseguix la moció– és inacceptable i insostenible per a una província tan castigada per les conseqüències de la crisi sanitària, de la qual encara no s'ha recuperat".

Després d'incidir en què "l'eficiència dels cultius regats amb les aigües del Transvasament Tajo-Segura", s'al·ludix al fet que "està demostrat científicament que uns cabals ecològics menys elevats no signifiquen cap risc per a la salut del riu Tajo", i es remarca que "és totalment incomprensible este nou colp al sector agrícola" de la província d'Alacant.

Des de l'Ajuntament s'ha incidit en què en els seus quaranta-tres anys d'història, esta infraestructura "ha demostrat ser fonamental per a les províncies d'Almeria, Múrcia i Alacant, sent vital per al sosteniment social i econòmic d'estes regions", així com reflex de "la solidaritat" entre territoris i "garantia per a evitar la desertització".

En la mateixa sessió extraordinària, per unanimitat s'ha ratificat l'acord de la Junta de Portaveus de declarar l''Any Pedro Zaragoza Orts' coincidint amb el centenari del seu naixement per a "recordar i difondre la seua figura, obres, accions i llegat", i establint-se la periodicitat d'esta efemèride fins al 14 de maig de 2023 i celebrant-se ahir l'acte d'obertura d'esta celebració.
Fill Predilecte de Benidorm, la seua figura i actuació van ser claus per a la configuració del Benidorm modern, fonamentalment en els àmbits turístics i urbanístics.

Tal com establix la moció, "per la seua vida, obres i compromisos amb les gents i el poble de Benidorm" va ser "una persona singular i irrepetible". Va ser, a més, "defensor de la comarca i la província", així com "valedor fonamental del municipalisme i defensor del finançament dels municipis turístics".

Nascut el 15 de maig de 1922 a Benidorm, després de formar-se a Alacant i l'Escola Nàutica de Barcelona, va desenvolupar diversos treballs com a viatjant de comerç i en l'àmbit empresarial. Després de la defunció del seu pare, torna a Benidorm com a director de la Caixa d'Estalvis del Sud-est d'Espanya, accedint a l'Alcaldia el 10 de desembre de 1950 i exercint el seu càrrec fins a l'estiu de 1966.

Entre els fets més destacats de la seua gestió està la portada de l'aigua potable a Benidorm, fet que recorda la pedra col·locada en 1960 en la font del Parc d'Elx amb la inscripció "d'il·lusió també es viu"; o tirar avant un Pla General d'Ordenació Urbana que "va definir una concepció urbanística arriscada, futurista i innovadora" i que va ser modèlic per a tots els municipis turístics d'Espanya "en defensar les platges com cap altre punt del litoral mediterrani".

En la seua aposta pel turisme, per a la qual va trobar la implicació dels benidormers, Pedro Zaragoza "va saber trobar i desenvolupar les més sensacionals fórmules de promoció", "inventant una forma de màrqueting directe" altament efectiu.

"Atent a les tendències i amb visió de futur, no es va oposar a l'ús del biquini a les platges" i "va donar suport a la celebració d'un Festival de la Cançó" que "va capitalitzar l'atenció nacional i internacional" i que "encara hui és un referent reeixit".

Persona inquieta, després de finalitzar la seua etapa política es va llicenciar en Dret, especialitzant-se en urbanisme, i posteriorment es va graduar en Turisme, sent professor honorari de l'Escola de Turisme. En l'últim tram de la seua vida, va iniciar també els estudis de Periodisme.

Al llarg de la seua trajectòria va col·laborar amb diferents mitjans de comunicació i va realitzar diverses publicacions, destacant 'Així serà Benidorm' (1955). Sempre va viure molt de prop la cultura i tradicions de Benidorm, així com de la resta de la província de la qual va ser gran defensor des de la seua responsabilitat com a president de la Diputació.

Probablement, és "l'únic espanyol en possessió de Medalles al Mèrit Turístic d'or, plata i bronze".
Per àmplia majoria, el ple ha aprovat una modificació pressupostària per a injectar 399.500 euros en les Regidories de Patrimoni Històric i Cultura, Espai Públic i Joventut per a dur a terme activitats i despeses previstes. Segons ha explicat la regidora d'Hisenda, Aida García Mayor, estos recursos "procedixen del Romanent de Tresoreria", que procedixen de l'estalvi aconseguit l'any 2021 "gràcies a la bona gestió realitzada".

García Mayor ha detallat que, sobre la base de la normativa, a causa "del descens d'ingressos generals" va caldre aplicar "retallades en el capítol 2", sabent que les mateixes es podien dotar de recursos quan es disposara del Romanent de Tresoreria. L'edil ha recalcat que esta modificació pressupostària "compta amb el vistiplau favorable de la Intervenció municipal", i ha agregat que estos 399.500 euros "ho destinarem on realment fa falta" complint així "la paraula donada pel govern".

Finalment, per majoria s'ha declarat la caducitat de l'expedient iniciat el setembre de 2021 de revisió d'ofici d'una sèrie de convenis subscrits en 2003 amb relació a l'APR-7 per tractar-se d'actes nuls de ple dret. Tot seguit, s'ha acordat incoar un nou expedient i incorporar al mateix tots els informes i documentació existent. L'edil d'Urbanisme, Lourdes Caselles, ha explicat que dins de l'expedient de revisió també es demanarà informe al Consell Jurídic Consultiu (CJC).