La Mare de Déu torna a ressorgir de les cendres en la recreació de la Troballa

Les Festes Majors Patronals de Benidorm van viure ahir dissabte, com sempre sol succeir, una de les jornades més intenses i emotives d'este cicle fester. Eixa jornada en la qual els locals rememoren els dies de mitjan març de 1740 en els quals va arribar fins a la localitat la imatge de la qual hui és la seua patrona, la Mare de Déu del Sofratge.

Ho feia a bord d'una embarcació que navegava sense tripulació, a la deriva, i que va ser remolcada fins a la costa per tres mariners de Benidorm. L'Escenificació de la Troballa, declarada Festa d'Interés Turístic de la Comunitat Valenciana, va tornar a reunir en l'arena de Ponent a diversos centenars de persones per a poder presenciar en directe l'acte, que representa cada any des de 1971 l'Associació Cultural i Recreativa La Barqueta. Abans de començar, no obstant això, es va guardar un respectuós minut de silenci per les víctimes de la DANA de València i per Jaume Climent, membre de l'ACR La Barqueta, mort fa menys d'un any.

Per a enguany, a més, s'ha tingut algunes novetats, com un nou decorat per a este acte, finançat per les Regidories de Cultura i Festes, així com millores tècniques en la gravació que realitza la narració dels fets històrics. El decorat, en concret, és un mural, de 35 metres d'ample per tres d'alt, que recrea el poblat mariner que era Benidorm en l'època en la qual van ocórrer aquells fets i que va servir per a cobrir tot el mur perimetral del Parc d'Elx al costat del qual es realitza la representació. El disseny del mateix ha sigut obra del pintor local i membre de La Barqueta, Miguel Ribes Sogorb.

Les reines de les Festes, Valentina Almodóbar i Laia Zamora; els presidents de la Comissió de Festes i l'Associació de Penyes, María Dolores Cano i Jaume Cortés; i una destacada representació de la Corporació Municipal i altres autoritats van presidir l'acte que van presenciar milers de persones Després de la representació, que va reviure tots els fets que van ocórrer fa quasi tres segles i que van ser trobats per l'historiador Pere Maria Orts i Bosch en uns lligalls que es conserven en l'Arxiu General de Simancas, i després de la salvació de la imatge de la patrona d'entre les flames, la comitiva va abandonar l'arena de Ponent per a posar rumb al Parc d'Elx, des d'on va partir la Romeria en direcció a l'església de Sant Jaume i Santa Anna.

Centenars de benidormers, veïns d'altres poblacions i turistes van participar o van aplaudir esta desfilada al llarg de tot el recorregut. I els qui van eixir en ell ho van fer portant vistosos i acolorits rams o cistelles de flors en senyal de devoció a la patrona, a la qual van llançar besos, van demanar protecció o davant la qual van vessar llàgrimes d'emoció o tristesa pel record d'éssers estimats.

Però també va haver-hi temps per a la solidaritat. Benidorm, que sempre ha sigut un poble solidari, ahir el va tornar a demostrar. Els festers, les entitats, les penyes... van depositar en la bústia instal·lada al costat de la imatge de la patrona les seues ajudes en forma de donatius per als afectats per la DANA de València. Una catàstrofe que va estar molt present en les intervencions de tots els que van pujar a l'estrada.

Entre els moments més emotius va destacar l'instant en el qual les dames majors i infantils de les Festes Majors Patronals i les reines d'enguany van entregar els seus rams a la Mare de Déu, així com quan Laia Zamora va recitar el tradicional vers a la patrona escrit per la seua mare, Rosana Picó, i Valentina Almodóbar va dedicar unes paraules al poble de Benidorm.

La reina major va tindre un record per als afectats i morts per la Dana i va demanar a la Verge per la seua protecció. També va agrair a la seua cort d'honor i va al·ludir a la dona benidormera "besàvies, àvies i mares, que han mantingut les nostres tradicions".

Les reines, per cert, per als actes d'ahir a boqueta nit van portar unes faldes confeccionades amb la mateixa tela que van portar les primeres reines de les festes fa cinquanta-dos anys.

El moment àlgid dels discursos va ser el pregó oferit per Juan Antonio Espinosa. En primer lloc, va expressar les seues condolences pels afectats de la DANA "i l'agraïment etern als quals han ajudat". "Pregue per l'ànima de tots els morts. Ens alçarem i donarem exemple de solidaritat i esperança" va afegir.

Espinosa va recalcar que era "una gran emoció ser ací a la porta de la meua església i davant de la meua verge" i va dedicar el pregó a les cambreres de la Mare de Deu i a les quals ja no estan. I a la meua mare, cambrera com elles". També va afirmar que la verge ha "afavorit" geogràficament a la ciutat perquè "estava preparant la seua arribada". En el seu discurs va parlar de la tradició almadravera, musical i hospitalària i va tindre temps per a dedicar unes paraules a la seua penya, La Serp.

Després del Pregó Oficial, la presidenta de la Comissió de Festes, María Dolores Cano, va dedicar també unes paraules a les seues majorals, reines i dames d'honor, penyistes, autoritats i a la seua pròpia família, abans de donar pas a l'alcalde de Benidorm, Toni Pérez, que va posar el fermall a la vetlada ja al caient de les 23 hores.

El primer edil va destacar que "una vesprada més celebrem l'acte que millor sintetitza el que este poble sent per la seua patrona" i va agregar que "si ella no fora ací, no hi hauria res a pregonar". Pérez va asseverar que Benidorm és un poble "que sense saber-ho, va eixir a buscar-la. I ella es va quedar amb nosaltres". "Un poble que ha tingut i acollit moltes cultures. Som hospitalaris, mai mirem d'on ve ningú va postil·lar. L'alcalde va acabar recordant que "en els últims anys hem viscut este acte amb més dolor que alegria" i "sentim amb dignitat i respecte a tot el dolor que ens ha causat la catàstrofe a València".

La interpretació dels himnes oficials de Benidorm i de la Comunitat Valenciana i el tret de focs artificials van posar el fermall al programa oficial de la jornada del dissabte, encara que la festa va continuar amb concerts, ambient en les penyes i molta gent a la ciutat.

Este diumenge, Benidorm festeja el dia gran dedicat a la Mare de Déu del Sofratge, una jornada plagada també d'actes i que tindrà en la missa, la mascletà, la processó d'esta vesprada i el cant de les Copletes els seus moments centrals.