El ple aprova els primers 700.000 euros per a la campanya de bons consum i el reglament de l'Alberg Juvenil i la Zona d'Acampada

El ple de l'Ajuntament de Benidorm ha aprovat est dilluns per unanimitat de tota la Corporació una modificació pressupostària per a la campanya de bons consum #BenidormTeDaMás corresponent a enguany. La modificació, que compta amb els informes favorables corresponents, puja a 700.000 euros, que és la primera quantitat sol·licitada el passat 15 d'este mes per la Regidoria de Comerç com a primera aportació municipal per a desenvolupar esta acció, que té com a objectiu dinamitzar el comerç local i donar suport a l'economia de les famílies. Eixos diners s'unirà a la partida que la Diputació Provincial d'Alacant destinarà per este concepte a Benidorm, que serà de 807.244 euros. La quantitat, no obstant això, “és susceptible de ser augmentada amb posterioritat si caldria”, segons ha afirmat la regidora d'Hisenda, Aida García Mayor.

L'edil ha insistit que l'objectiu de les polítiques del govern local és “fer costat al teixit social, familiar, i econòmic de la ciutat, com ho hem fet des de l'exercici 2021 amb la campanya de bons consum”. Per això, ha recordat, l'Ajuntament “ha articulat diferents actuacions i mesures per a estar al costat de les persones més vulnerables, i també de les empreses amb la intenció d'ajudar al manteniment dels seus negocis”. Amb l'arribada de la temporada d'hivern, ha continuat, “hem tornat a establir un nou procediment per a crear sinergies que permeten ajudar a la ciutadania i al sector empresarial de la ciutat”.

Com ja va avançar en el seu moment l'alcalde Toni Pérez, l'Ajuntament de Benidorm posarà en marxa el mes vinent de desembre esta nova campanya de bons consum #BenidormTeDaMás, que novament tindrà caràcter universal i que aconseguirà a una població pròxima als 75.000 ciutadans empadronats majors de díhuit anys abans del 31 de desembre d'enguany. Es tracta de la setena edició d'esta iniciativa, impulsada l'any 2020 per a contrarestar els efectes econòmics de la pandèmia, i com en anys anteriors es desenvoluparà del 15 al 31 de desembre, coincidint amb el període nadalenc, per a impulsar i afavorir les compres en el comerç local.

En el transcurs de la sessió també ha tirat avant per unanimitat l'aprovació inicial del reglament de Règim Intern de Funcionament de l'Alberg Juvenil i Zona d'Acampada, José Antonio Añón Ramón, i Centre d'Interpretació del Parc de la Séquia Mare. L'edil de Joventut, Ana Soliveres, ha precisat que es tracta d'un alberg de 64 places, una zona d'acampada per a 200 persones, bar restaurant i centre d'interpretació de la Séquia Mare. “Es tracta d'un lloc pensat per a jóvens i per a activitats en la naturalesa i les que organitze l'Ajuntament, promovent així la col·laboració publicoprivada”, ha afirmat Soliveres: “Un espai de convivència i oci vinculat a un enclavament tradicional de la ciutat”.

La regidora de Joventut, que ha precisat que “hui dia no hi ha cap recurs presentat contra l'adjudicació”, també ha resumit l'“ordre de prioritats” d'ús que s'establixen en el Reglament, començant per “les activitats de l'Ajuntament, després les de centres educatius i associacions juvenils, en acabat les de grups de jóvens i pelegrins del sud-est acreditats”. Un reglament, ha continuat Soliveres, que garantix “que servirà sobretot als jóvens i que posa especial cura en la protecció de la joventut”. Entre altres aspectes que arreplega el document s'inclou “que els menors pernocten acompanyats d'un adult responsable”, com també que “s'exigix la certificació negativa del Registre de Delinqüents Sexuals”. Igualment, la instal·lació “incorpora accessibilitat universal i sostenibilitat ambiental, normes de convivència i descans i de protecció de dades i dret a la pròpia imatge”. En definitiva, ha assenyalat la titular de Joventut, “estem a punt d'obrir un equipament que tindrà regles clares i garantistes que protegisquen els jóvens i al mateix espai”.

La Corporació municipal també ha ratificat per unanimitat la concessió de la ‘Distinció Cultural Ciutat de Benidorm’ enguany a Fanny Sarrió Martín, restauradora i investigadora en l'àmbit del patrimoni cultural i cap de la secció de conservació i restauració de pintura de cavallet i escultura policromada de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, IVCR+i. L'aprovació partix d'una proposta de la Junta de Portaveus.

Aquesta ‘Distinció Cultural Ciutat de Benidorm’ s'entregarà el pròxim 9 d'octubre durant el ple institucional del Dia de la Comunitat Valenciana, que tradicionalment se celebra al Castell. La Comissió per la ‘Distinció Cultural Ciutat de Benidorm’ va valorar les “notables investigacions i aportacions de Fanny Sarrió en l'àmbit de la conservació i la restauració d'obres d'art pictòriques del patrimoni valencià, incloses algunes de l'església de Sant Jaume i Santa Anna de Benidorm”, i també la seua “notable experiència en el camp de la gestió i difusió cultural, la seua contribució a la preservació de les tradicions locals i valencianes, i la seua implicació sociocultural” amb Benidorm.

Nascuda a Benidorm, el 10 de maig de 1967, es va doctorar també amb la tesi ‘Aplicació de la tomografia computada mèdica per a l'anàlisi i estudi en escultura policromada en fusta’, que va obtindre la qualificació d'excel·lent cum laude. En 2006 s'incorpora a l'IVCR+i, on un any després obté plaça de tècnic superior de restauració de pintura de cavallet i analítica com a personal laboral fix. Des d'eixe moment fins a l'actualitat ha continuat la seua formació professional mitjançant l'assistència a nombrosos cursos d'especialització dins del camp de la conservació i restauració d'obres d'art, com també en el de la ciència i la tecnologia aplicades a obres artístiques.

Ha participat com a investigadora en diferents projectes d'R+D+I. És membre del Grup Espanyol de l'International Institute for Conservation of Historic and Artistic Works (IIC) des de 2009 i, des de 2012, del Projecte COREMANS de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE), on es fixen normes clares per a la cura i conservació del patrimoni. A més, ha publicat nombrosos treballs científics i tècnics sobre restauració i conservació de pintures i escultures del patrimoni valencià, com també estudis relacionats amb Pompeia i l'art precolombí de Nicaragua. Amb Rosa Llorca Pérez, són coautores d'un article titulat ‘La imatge de la Verge del Sofratge i la seua capella a l'Església parroquial de Sant Jaume i Santa Anna’, dins del llibre ‘La Mare de Déu del Sofratge. Història i mite’, publicat per l'Ajuntament de Benidorm l'any 2015.

Després de la devastadora riuada provocada per la DANA del 29 d'octubre de 2024 a la província de València, l'Institut de Restauració del Patrimoni de la UPV, al costat de l'IVCR+i i les universitats públiques, va impulsar campanyes massives per a rescatar milions de fotografies, arxius i béns culturals danyats pel llot. Fanny Sarrió va ser part fonamental d'esta campanya, com a responsable de nombrosos equips d'actuació in situ.

Pel que fa als seus vincles amb Benidorm, la Comissió ha destacat que els mateixos venen reforçats pel fet de ser filla d'una persona molt reconeguda al nostre poble, com va ser el doctor José Luis Sarrió, veí exemplar 2025, com també per la seua estreta relació amb les festes i associacions locals. Va ser Reina Infantil de les Festes Patronals en 1976, és membre fundadora de la penya ‘La Coentor’ i actualment forma part de la directiva de la Confraria de Nuestra Señora de los Dolores. Així mateix, ha col·laborat en l'assessorament de la restauració de la capella de la Mare de Déu del Sofratge, i també en la de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. Actualment, dirigix la restauració del quadre de gran valor de la pila baptismal de l'església parroquial de Sant Jaume i Santa Anna.

Ampliació del patrimoni arqueològic

També per unanimitat de tots els grups ha tirat avant la proposta de la regidora de Patrimoni Històric i Cultural, Ana Pellicer, d'acceptació de la donació del voltant de 200 peces arqueològiques per a la seua incorporació al patrimoni municipal per part d'Eva García Carpio. Pellicer ha assenyalat que es tracta d'una col·lecció composta per 200 peces arqueològiques, datades en un període que abasta des de l'edat del bronze fins al segle IV dC, de diferents materials i cronologies recopilades pel pare d'Eva García Carpio i que fins a la data han estat en possessió de la família, “sent de gran interés per al coneixement i la difusió del patrimoni històric”.

Entre els materials que integren la col·lecció es troben objectes ceràmics, metàl·lics, elements de pedra i peces d'os treballat. Destaquen pel seu interés dues destrals planes de bronze completes, adscrites a l'edat del bronze, i també un conjunt de deu xicotetes figures votives antropomorfes d'este mateix material de caràcter esquemàtic, relacionades amb la cultura ibèrica. També forma part de la col·lecció una figura femenina votiva ibèrica, datada entre els segles IV i II aC.

La col·lecció inclou, així mateix, diferents objectes vinculats al món romà, entre ells llucanes o llums d'oli, que permeten aproximar-se a aspectes de la vida quotidiana de l'Antiguitat. De gran interés és també un cap masculí *barbada realitzada en pedra o marbre, atribuïda al període romà i la cronologia del qual se situa, segons la documentació de la col·lecció, entre els segles II i IV dC.

Un altre dels conjunts singulars està format per diverses peces d'os treballat. Completen la col·lecció, destrals de pedra polida, anells i xicotets objectes de bronze, fragments ceràmics i figuratius, així com diferents peces corresponents a èpoques posteriors, la qual cosa aporta al conjunt una notable diversitat cronològica i material.

L'edil ha traslladat a Eva García Carpio el seu agraïment, en nom del poble de Benidorm, per la seua “generositat i gest altruista” amb la donació d'estes peces “per a la seua adequada conservació, documentació, estudi i, si és el cas, exposició i divulgació; enriquint així la col·lecció museogràfica de Benidorm”. Així mateix, ha assenyalat que “tots estos fons, contribuiran a completar la col·lecció museogràfica de Benidorm, reconeguda ja com a tal per la normativa autonòmica, i ens permetran aprofundir en l'estudi i anàlisi del passat i en l'evolució de la nostra ciutat”, ha manifestat Ana Pellicer.

Mocions de grups polítics

Finalment, en la sessió s'han debatut dos mocions presentades per dos grups municipals de la Corporació. La primera, impulsada pel regidor de Vox, i que arreplega una desena d'acords per a reivindicar la sobirania espanyola de Ceuta i Melilla, i també altres enclavaments espanyols al nord d'Àfrica, davant l'entrada massiva de persones des del Marroc a Ceuta els passats 30 i 31 de juliol. El grup municipal del PP ha presentat una esmena de substitució de dos de les propostes arreplegades en la moció inicial, en tots dos casos, encaminades al compliment de les mesures i relacions diplomàtiques i de la mateixa Constitució. L'esmena ha sigut acceptada íntegrament pel portaveu de Vox, José Miguel San Martín, per la qual cosa no ha sigut necessària la seua votació.

La proposta ha anat avant amb el vot favorable de Vox i del Partit Popular i el vot en contra del grup municipal socialista.

La segona de les mocions presentades per grups municipals que s'ha debatut en ple ha sigut impulsada pel grup municipal del PP de suport a les famílies CUME que cuiden fills amb càncer i altres malalties greus. L'edil de Benestar Social, Ángela Zaragozí, ha defensat que la proposta arreplega les reivindicacions d'estes famílies i de les associacions i entitats que les representen, que estan reclamant al Govern d'Espanya, entre altres, promoure amb caràcter urgent les modificacions legislatives necessàries per a permetre la pròrroga excepcional de la prestació i del corresponent permís CUME més enllà dels vint-i-sis anys quan la persona causant es trobe en situació de discapacitat igual o superior al 65% o gran dependència, grau III; garantir el finançament necessari perquè qualsevol ampliació o millora de la prestació CUME compte amb suport pressupostari suficient i puga aplicar-se de manera estable i amb plena seguretat jurídica; o a garantir criteris comuns, públics i homogenis per al reconeixement, abonament i gestió d'esta prestació de la Seguretat Social, evitant diferències injustificades en el reconeixement, manteniment o pròrroga de la prestació, entre altres.

En este cas, tots els grups de la Corporació han secundat per unanimitat la proposta.