Benidorm accepta la delegació de competències d'Educació per a tramitar la reforma del col·legi públic Ausiàs March

El ple de l'Ajuntament de Benidorm ha tirat avant este dilluns per unanimitat l'acceptació de la delegació de competències per part de la Conselleria d'Educació al mateix Consistori per a l'execució del projecte de "Reforç estructural, millora de l'envolupant, millora de l'eficiència energètica, adequació de l'accessibilitat, evacuació, instal·lacions i zona comunes i altres en el CEIP Ausiàs March", que està dotat amb un pressupost de prop de 2,1 milions d'euros. La regidora d'Educació, Maite Moreno, ha recordat que este projecte és una de les vint actuacions que Benidorm va traslladar "a l'anterior Administració autonòmica, governada per PSOE i Compromís", unes obres que "malgrat estar compromeses, mai van ser ateses i que els socis del Botànic van deixar sense efecte pocs dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques de 2023".

Moreno ha assenyalat que, juntament amb l'IES Pere Maria Orts i Bosch, este és "el primer dels projectes que s'executaran gràcies al canvi de govern en la Generalitat", després de la qual cosa ha assenyalat que "en estos setze mesos –des d'este canvi– estem obtenint fruits pel treball que s'està realitzant per a desbloquejar tots els projectes educatius que es van quedar pendents" de l'anterior etapa, tot confiant que "després d'este en vinguen molts altres".

Igualment, l'edil ha explicat que, amb l'acceptació d'estes delegacions en el ple d'este dilluns, "continuem avançant" en l'execució d'estos projectes per mitjà del Pla Edificant, i que els següents passos per part de l'Ajuntament seran "la licitació del projecte d'execució i de les mateixes obres", una reformen "molt sol·licitada per la comunitat educativa de l'Ausiàs March i que per fi hem aconseguit desbloquejar".

El ple també ha aprovat per unanimitat dos mocions de la Junta de Portaveus relatives als Premis de Turisme 'Ciutat de Benidorm' i a la *Distinció Cultural '*Ciutat de Benidorm' que s'entrega el pròxim 9 d'octubre. La primera moció acordava la distinció al Museu del Prado, l'empresari José Luis Yzuel, el també empresari Miguel Ángel Sotillos i a Bowling Benidorm en les categories internacional, nacional, autonòmica i local respectivament. Així mateix, es va acordar també atorgar la Menció Especial d'estos premis a l'empresari hoteler José María Caballé, fundador de la cadena Servigroup. Tots estos reconeixements es van entregar divendres passat, 27 de setembre, en un acte celebrat en la Sala d'actes municipal amb motiu del Dia Mundial del Turisme.

La segona moció establix la concessió de la Distinció Cultural 'Ciutat de Benidorm' d'enguany, que s'entregarà en el ple institucional del 9 d'Octubre, a Juan Antonio Espinosa, professor titular de piano en el Conservatori Professional 'Guitarrista José Tomàs' d'Alacant, professor d'orquestra en el Centre Professional de Música 'Vila de Sant Joan' i director artístic de la Societat Musical 'La Paz' de Sant Joan d'Alacant. L'Ajuntament atorga esta distinció a aquelles persones físiques o jurídiques que tinguen acreditada una activitat destacada en l'àmbit de la creació artística, del foment i promoció del valencià, de la preservació de les tradicions locals i, en general, de les valencianes, així com del mecenatge i de l'alta gestió i difusió cultural.

Igualment per unanimitat, el ple ha aprovat la proposta de la regidora de Festes, Mariló Cebreros, per a fixar els dies 10 i 11 de novembre de 2025 corresponents a les Festes Majors Patronals com a festivitats locals en el pròxim calendari laboral, ja que tots dos dies són els consecutius al segon diumenge de novembre d'eixe any.

En matèria urbanística s'ha aprovat per majoria la declaració de la caducitat del procediment de resolució per mutu acord del Programa d'Actuació Integrada (PAI) per al desenvolupament del sector APR-3 'Corredor Terciari' aprovat i adjudicat el gener de 2001, per haver transcorregut el termini legal de tres mesos per a la seua tramitació.

Lourdes Caselles, regidor d'Urbanisme, ha explicat que quan es va aprovar en 2001 l'alternativa tècnica presentada pels propietaris "no es va arribar a signar el conveni urbanístic", per la qual cosa, segons ha indicat "no hi ha cap incompliment per part dels propietaris del sector". "Es tracta d'un sector en el qual no es du a terme cap activitat ni s'urbanitzarà i si es duguera a terme el desdoblament dels dos carrils de circulació com preveia el PGOU de 1990 quedaria un front de façana que faria inviable qualsevol desenvolupament" ha afegit.

Amb l'aprovació d'este punt s'ha acordat a més iniciar de nou la tramitació de l'expedient de resolució per mutu acord, declarant la conservació de les actuacions i tràmits administratius efectuats, el contingut dels quals es manté idèntic, al marge de la caducitat estimada en l'expedient. L'assumpte aprovat comporta igualment la resolució per mutu acord del PAI i l'autorització de la devolució de l'aval presentat, així com publicar en el DOGV la desprogramació del sòl. "En realitat" ha conclòs Caselles, "és una renúncia dels propietaris a seguir amb la programació del sòl i el seu desenvolupament".

En Hisenda s'ha aprovat també per la majoria dels vots del govern una modificació de l'Ordenança Fiscal número 17 reguladora de la taxa pel servei de recollida i tractament de Residus Sòlids Urbans per a adequar el quadre de tarifes d'habitatges a la llei 7/2022. L'edil d'Hisenda, Aida García Mayor, ha explicat que a cada zona del terme municipal se li han aplicat coeficients correctors. "Tots els criteris permeten diferenciar quotes objectives per a complir la llei estatal, que al seu torn ve marcada per la directiva europea que porta aparellada esta modificació" ha assenyalat. García Mayor ha precisat que a Benidorm hi ha "uns 55.000 habitatges a les quals es baixarà lleugerament el rebut i unes 4.000 a les quals se li augmentarà".

La regidora ha precisat que "es tracta d'una proposta exclusivament tècnica per a complir amb la llei estatal i és d'obligat compliment per tots els municipis d'Espanya". El rebut de les escombraries dels ciutadans oscil·larà entre els 189 i els 217,50 euros segons la zona en la qual es residisca. Aida García, finalment, ha recordat que la Unió Europea pretén que cada ciutadà "pague pel que genera de residus, però això ara mateix és impossible" i d'aquí ve que es faça d'esta manera. "En un futur entenem que sí que es podrà i es bonificarà al que recicle i al qual genere menys residus".

Nova VPT per a la Policia Local

En la sessió de hui s'ha aprovat també per majoria la Valoració de Llocs de treball (VPT) de la Policia Local i una sèrie de modificacions de la Relació de Llocs de treball (RPT) vigent a l'Ajuntament que tindrà efectes econòmics a partir de demà 1 d'octubre. Una proposta, ha dit l'edil de Seguretat Ciutadana, Jesús Carrobles, ha indicat que és "una proposta consensuada amb les organitzacions sindicals amb la qual se solucionen els problemes operatius que han anat sorgint amb les noves fórmules de treball i les noves normes". La Policia Local representa al voltant del 30% de la plantilla municipal "i requerix procediments eficaços i àgils per a garantir la seguretat ciutadana".

Carrobles ha avançat que l'objectiu de la proposta és "optimitzar els recursos disponibles per a tindre més efectius i donar el millor servei" i precisava que es millorarà la mobilitat dels agents, la cobertura de baixes i vacants. "Es podran cobrir baixes amb la mobilitat de policies de diferents grups, millorar la cobertura de vacants, s'evitarà la problemàtica existent amb l'actualització de les nòmines, hi haurà més efectius policials al carrer en els torns de la nit i tarde nit. En definitiva, podrem fer el treball amb més eficàcia i qualitat perquè ciutadans i turistes mantinguen igual d'alts els nivells de percepció de seguretat" ha postil·lat l'edil.

Un altre dels assumptes que han tirat avant per unanimitat de tota la Corporació ha sigut l'aprovació del Pla d'Actuació Municipal enfront del risc sísmic de Benidorm (PAMSIS), un pla elaborat per tècnics de les àrees municipals d'Arquitectura, Enginyeria, Seguretat Ciutadana i Emergències, i que té per objectiu poder "respondre a situacions de greu risc col·lectiu, catàstrofes o calamitat pública" en l'hipotètic cas d'un terratrémol a la ciutat. El regidor de Seguretat Ciutadana, Jesús Carrobles, ha explicat que este pla es desenvolupa en l'àmbit del Pla Territorial Municipal enfront d'Emergències (PTM) aprovat l'any 2007, un document viu i per al qual la legislació en esta matèria en la Comunitat Valenciana "obliga a la revisió periòdica d'este pla cada sis anys".

Així mateix, Carrobles ha assenyalat que "els sismes poden representar un risc significatiu per a la nostra comunitat, per la qual cosa és crucial establir un pla d'emergències sísmiques per a mitigar els efectes d'un possible sisme i assegurar una resposta ràpida i efectiva". L'aprovació d'este pla convertix a Benidorm en un dels primers municipis amb un protocol d'actuació específic en la matèria.

El ple també ha acordat per unanimitat la cessió a Xarxes Elèctriques Intel·ligents de 191 metres de línia aèria de baixa tensió i de 72 metres de línia subterrània de baixa tensió per al subministrament d'energia elèctrica a l'ampliació del Cementeri de Sant Jaume.

Mocions en clau política

En clau política, el govern local del Partit Popular ha tirat avant amb l'abstenció de Vox i el vot en contra del PSOE, una moció per a exigir al Govern central un sistema de finançament just i solidari enfront del "separatisme que posa a Catalunya per damunt de la resta de comunitats" i "amb el Partit Socialista com a aliat". En concret, la moció defensada per la portaveu del PP, Lourdes Caselles, reclamava assumptes com "paralitzar qualsevol avanç cap a la independència fiscal sol·licitada pel separatisme i exigir garanties que cap comunitat de l'actual sistema de règim comú ix del mateix ni es fragmente l'Agència Tributària", "convocar de manera urgent la Conferència de Presidents Autonòmics, amb l'objectiu de recuperar les mínimes bases de consens per a abordar la renovació de l'actual sistema de finançament autonòmic", o "facilitar a les comunitats autònomes disposar dels 18.000 milions d'euros de fons Next Generation que el Govern no ha executat, per a evitar la seua devolució a la UE", entre altres.

Per contra, el ple ha rebutjat una moció presentada pel PSOE per a "exigir a la Conselleria d'Educació que complisca amb els seus compromisos adquirits amb l'Ajuntament de Benidorm reprenent de manera immediata la tramitació paralitzada el maig de 2023 per decisió de l'anterior director general d'Infraestructures" del govern del Botànic, així com "instar l'alcalde a fer les gestions oportunes" per a això. La proposta ha sigut rebutjada per àmplia majoria de la Corporació, amb els vots a favor dels huit edils socialistes enfront dels 17 en contra de PP i Vox, els portaveus del qual han retret que la paralització del Pla Edificant de Benidorm "va ser responsabilitat de l'anterior govern de PSOE i Compromís". La regidora d'Educació, Maite Moreno, ha lamentat que els socialistes de Benidorm, "després de huit anys de silenci, arriben tard amb esta moció, atés que l'actual govern de Carlos Mazón i el conseller Rovira és qui està prenent mesures per a solucionar el desastre que el Botànic va deixar a la nostra ciutat" en matèria educativa, ha expressat Maite Moreno, posant a més com a exemple el desbloqueig d'obres com l'IES Pere Maria o del CEIP Ausiàs March.

Una altra de les mocions polítiques que tampoc ha prosperat ha sigut la presentada pel grup municipal de Vox per al trasllat i acolliment d'immigrants il·legals anara d'Espanya. La mateixa ha rebut el vot en contra de PP i PSOE, enfront de l'únic vot favorable del portaveu de Vox.

La sessió ha finalitzat amb la dació de compte de tres assumptes judicials relacionats amb l'APR7 de Serra Gelada. El primer d'ells, de l'acte del TSJCV, de data 12/09/2029, relatiu al recurs de cassació promogut per l'Ajuntament davant el Tribunal Suprem; els altres dos, amb relació a dos sentències del Jutjat contenciós administratiu número 1 d'Alacant on es desestimen els recursos contra els acords plenaris de 28 de novembre de 2022 i 27 de febrer de 2023, declarant la nul·litat dels actes i convenis urbanístics relacionats amb l'APR7.