Compte arrere per al 15 aniversari del ‘Benidorm Pride’, que enguany arriba amb més festes i una àmplia agenda cultural

La ciutat de Benidorm ha iniciat el compte arrere per a la celebració del 15 aniversari del ‘Benidorm Pride’, un dels esdeveniments més consolidats del calendari anual i que preveu atraure a més de 20.000 persones, en gran part turistes nacionals i internacionals LGTBIQ+, per a participar en els diferents esdeveniments programats de l'1 al 7 de setembre. Els edils d'Igualtat i d'Esdeveniments, Ángela Zaragozí i Jesús Carrobles, han presentat hui esta nova edició al costat de l'organitzador del ‘Pride’, Santos Torres, i han convidat ciutadans i turistes a gaudir del que és “considerat com un dels millors ‘Orgulls’ que se celebren al nostre país”. 

Santos Torres ha agraït “el suport i la bona sinergia que trobem sempre a l'Ajuntament per a esta celebració” i ha destacat que, per a commemorar esta quinzena edició, s'ha triat el lema ‘Més orgull que mai!’ perquè “enguany hi haurà més festes i més activitats d'oci, al costat d'una àmplia agenda cultural per a mantindre el costat més reivindicatiu de l'Orgull”. Així mateix, ha recordat que en els últims anys “Benidorm ha consolidat un calendari LGTBIQ+ que es desplega al llarg de tot l'any”, que comença amb el Benidorm Fest, l'Euroclub i finalitza amb el ‘Pride’, completant així l'oferta d'oci d'este segment de públic en la qual la ciutat és referent des de fa dècades. 

Tant l'organitzador com l'edil d'Esdeveniments han destacat l'“important impuls” que suposarà, un any més, esta setmana per a la ciutat. En este sentit, Carrobles ha recordat que esta Setmana de l'Orgull és “molt important pel seu vessant reivindicatiu, però també és un al·licient i un revulsiu econòmic per a la ciutat, que està parlant de tu a tu a ‘orgulls’ d'altres ciutats amb pressupostos milionaris i que no aconseguixen ni la meitat de repercussió que el de Benidorm”. Per això, ha destacat “l'afecte i el treball” de Santos Torres per “fer cada vegada més gran este esdeveniment, que compta amb el suport cada any de més empreses locals, de més artistes i de més participants”. 

Programa d'actes

La setmana del ‘Benidorm Pride’ arrancarà el dilluns 1 de setembre i es prolongarà fins al diumenge, dia 7. Les dos primeres jornades, les activitats se centraran en bars i clubs de la ciutat, tant d'‘ambient’ com generalistes, que organitzen diferents festes per als assistents. El dimecres 3 de setembre es desenvoluparà la primera festa oficial, denominada ‘Pink Party’, que tindrà lloc en Ku Platja a partir de les 19 hores, amb entrades a 10 euros. 

El dijous, dia 4, hi ha dos esdeveniments programats: una ‘Pool Party’, de 13 a 19 hores en Marina Resort, amb entrades a 25 euros; i la primera edició de la festa ‘Ñ. Dives Party’, que tindrà lloc a partir de les 19 hores en el Julio Iglesias, amb entrada gratuïta, i que està especialment dedicada a públic nacional, amb actuacions de 26 artistes de Benidorm i de la zona. 

El divendres 5 de setembre, en el mateix espai i a la mateixa hora, arrancarà la ja mítica ‘White Party’, amb entrades a 15 euros amb consumició. 

Un dia després, el dissabte 6, tindrà lloc l'acte central del ‘Benidorm Pride’, la gran ‘Parade’ que partirà a les 16.30 hores des del Racó de l'Oix per a recórrer la platja de Llevant, l'avinguda del Mediterrani i el carrer Pont, fins a arribar a la plaça de SS MM els Reis d'Espanya. En esta ocasió, participaran una vintena de carrosses i vehicles, així com centenars de persones disfressades, que tornaran a omplir els carrers de color, música i animació. Entre els participants, un any més, hi haurà dos artistes del Benidorm Fest 2025, Kuve i Kingdom, que també actuaran en a la festa posterior a la ‘Parade’.  De fet, la desfilada culminarà a l'Auditori Julio Iglesias, on des de les 19.30 hores se celebrarà la ‘Main Stage’, amb 16 actuacions musicals, a la qual el públic podrà accedir amb entrada lliure i gratuïta fins a completar l'aforament.

Programació cultural

Tots estos actes es completaran amb les activitats culturals que ha organitzat la Regidoria d'Igualtat, en col·laboració amb el ‘Benidorm Pride’ i altres institucions, per a “que la nostra ciutat siga un referent d'oci LGTBIQ+, però també de reivindicació de la diversitat i de la inclusió d'este i altres col·lectius”, com ha explicat l'edil de l'àrea, Ángela Zaragozí. 

La primera de les activitats, que ja pot visitar-se, és una exposició a l'aire lliure que porta per títol ‘Una Altra Història. Referents valencians de resistència LGTBIQ+’, cedida per ‘L'Armari de la Memòria’ de la Generalitat Valenciana, i que se situa en la plaça de S. M. els Reis d'Espanya. L'edil ha explicat que es tracta de tres cubs de 2x2 metres, en la qual apareixen figures que van contribuir a dona visibilitat i reivindicar els drets del col·lectiu LGTBIQ+, com Joan Monleón, Manuela Trasobares, El Titi, Dolly van Doll, Alfredo Rey, la Rampova, Pepa Wells o Juan Gil-Albert, entre altres. Podrà visitar-se fins al 8 de setembre.

Del 25 d'agost al 12 de setembre, l'Espai d’Art de l'Ajuntament acollirà l'exposició de pintura d'autors LGTBIQ+ com Alfredo Furiati i Oleksandr Blbyshev, entre altres, que porta per títol ‘Cossos visibles, art i desig’, que té com a comissaris a Lorenzo Medina i María Angeles Ródenas. 

A estos actes s'unirà també, el 2 de setembre, la presentació del llibre ‘Angel meu foteu-me’, de Josep Vicent Escartí, que és professor de Filologia a la Universitat de València, amb un col·loqui posterior en el qual també participarà Ernest Gómez Andujar, historiador LGTBIQ+ i formador acreditat per l'OSCE. Tindrà lloc a la sala polivalent de la Biblioteca, a les 18.30 hores. 

El 4 de setembre, s'ha programat la presentació i posterior col·loqui de la pel·lícula ‘Qui vol casar-se amb un astronauta?’, de David Matamoros. 

Finalment, un dia després, el divendres 5 de setembre, en la Sala d'actes de la Casa del Fester, a les 19 hores, tindrà lloc una conferència protagonitzada per Manuela Saborido Muñoz, més coneguda pel seu nom artístic Manolita Chen, artista i empresària espanyola coneguda per ser una de les primeres dones transsexuals a la qual se li va reconéixer el dret d'adopció en 1985  i per ser un referent del col·lectiu LGTBI a Espanya.