Benidorm dona a un dels seus carrers el nom del Metge Josep Pérez Fuster en reconeixement del seu paper com a metge i investigador

L'Ajuntament de Benidorm reconeixerà la figura del metge i investigador benidormer Josep Pérez Fuster (Benidorm, 1856-València, 1933) posant el seu nom a un vial de la ciutat, gràcies a una moció que serà debatuda i aprovada en el pròxim ple de la Corporació municipal a proposta de l'alcalde Toni Pérez, després d'haver-se incorporat hui a l'ordre del dia de les comissions informatives que se celebren demà.

El text destaca que el ‘Metge Josep Pérez Fuster’, com es denominarà el vial, “va ser una de les figures més rellevants de la Medicina valenciana de finals del segle XIX i va jugar un paper clau per a comprendre tant l'evolució de les malalties infeccioses com per a establir les bases de la lluita en la seua erradicació”; una figura a més “de renom internacional” i que, igual que ja “té un carrer en la capital valenciana, mereix com a mínim eixe reconeixement a Benidorm, el seu poble natal”. 

Toni Pérez ha explicat que en este 2025 “es complixen cent trenta anys d'una fita històrica en el camp de la medicina i del que en l'època es va conéixer com a ‘Higiene Pública’, en el qual Josep Pérez Fuster va tindre molt a vore” pel que ha considerat “de justícia reconéixer públicament a este destacat benidormer i, al seu torn, saldar un deute que la ciutat havia contret amb els seus familiars i descendents”.

Així, l'alcalde ha indicat que el 20 de setembre de l'any 2010, la llavors Junta de Govern local formada pel PSOE i un edil no adscrit, va adoptar l'acord de ‘Nominar una via pública de la ciutat amb el nom de Metge Josep Pérez Fuster’, “un acord que mai es va arribar a materialitzar i que ara nosaltres farem efectiu”, ha agregat el primer edil. 

Nascut a Benidorm en 1856, Josep Pérez Fuster es va llicenciar en Medicina en la Universitat de València amb Premi Extraordinari, i va ser doctor per la Universitat de Madrid. Entre els molts càrrecs que va exercir destaquen els de president de la Secció de Medicina de l'Institut Mèdic Valencià, director de l'Institut d'Higiene de València i Membre de la Reial Acadèmia de Medicina. Va morir a València en 1933.

El seu paper com a metge i investigador va ser clau per a l'arribada de la seroteràpia antidiftèrica a Espanya. Descoberta en 1894, la premsa científica i la de divulgació general es van fer ressò primerencament d'este fet. A l'octubre d'eixe any, el ple municipal de l'Ajuntament de València va acordar enviar a José Pérez Fuster a París, a l'Institut Pasteur i a l'Hospital Trousseau. En la capital francesa, on va romandre tres mesos i mig, Pérez Fuster va coincidir amb altres comissions espanyoles.

El 23 de febrer d'eixe mateix any, 1895, el benidormer va realitzar la primera inoculació del sèrum antidiftèric a la ciutat de València, un fet del qual hui dia es complixen cent trenta anys. Davant esta efemèride, i considerant que l'abans “esmentat acord de la Junta de Govern Local i l'expedient de la seua raó es troba inconclús”, l'alcalde proposa al ple de la Corporació nominar com a ‘Metge Josep Pérez Fuster’ el carrer comprés entre les avingudes del ‘9 d’Octubre’, ‘La Llibertat’ i Nicaragua, on se situa la residència i centre de dia per a majors de Foietes.

L'alcalde ha conclòs indicant que la nova denominació del vial serà efectiva, tal com resa la moció elevada a ple, des del mateix moment de la seua aprovació i ha avançat que l'Ajuntament té previst fer més endavant un acte amb els descendents del metge Josep Pérez Fuster per a retre homenatge públic a la seua figura.