Benidorm culmina la naturalització del pati del col·legi Gabriel Miró

L'Ajuntament de Benidorm ha finalitzat unes altres de les intervencions de naturalització realitzades en diversos col·legis de primària de la ciutat. En esta ocasió ha sigut en el centre Gabriel Miró, que té més de 250 alumnes, on s'ha condicionat una zona que abans era d'asfalt i que ara compta amb nou arbratge i superfície de graveta, escorça de pi i terra per al gaudi dels menors en el seu temps d'oci o esbarjo. L'actuació se suma a les ja finalitzades en els col·legis Miguel Hernández i Leonor Canalejas.

El regidor de Parcs i Jardins, José Ramón González de Zárate, que ha visitat el centre acompanyat per la regidora d'Educació, Maite Moreno, ha tornat a expressar la seua “aposta ferma” perquè este tipus d'iniciatives es duguen a terme en la resta de col·legis del municipi.

Les actuacions de naturalització dels patis dels col·legis s'emmarquen en el projecte ‘Benidorm Verd i Aigua’, que compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – Next GenerationEU. 

Els responsables de totes dos regidories consideren que renaturalitzar els patis escolars “és una de les estratègies més efectives per a millorar el benestar infantil, fomentar l'educació ambiental i adaptar els entorns urbans al canvi climàtic a través de la utilització de mètodes de plantació de diversos arbres d'ombra i arbustos aromàtics per a atraure la consciència mediambiental a l'alumnat”. En el cas del col·legi Gabriel Miró, les espècies plantades han sigut moreres i tipuanes i algun arbre fruiter.

El disseny dels patis, segons els projectes, inclou sòls permeables mitjançant la substitució de ciment per terra, arena o paviment drenant. També s'ha col·locat vegetació nativa gràcies a la plantació d'arbres d'ombra, arbustos, horts escolars o jardins de pluja. Es pretén també la implantació de zones de biodiversitat amb hotels d'insectes, caixes niu, tolles o horts xicotets i es creen espais de joc natural (troncs, pedres, cordes, monticles…). Als xiquets se'ls educarà en la gestió de l'aigua amb la recollida d'aigua de pluja i aprofitar-la per a reg o experimentació educativa. 

El canvi físic dels patis escolars arriba acompanyat d'un projecte educatiu. Segons Maite Moreno, “es pretén integrar el pati en les assignatures, implicar l'alumnat en el manteniment i fomentar la corresponsabilitat”.

Per part seua, González de Zárate ha assenyalat que l'Ajuntament perseguix “la creació d'un programa de renaturalització de patis amb finançament i assessorament tècnic que involucre a arquitectes, paisatgistes i associacions locals, promoure normatives que incentiven la substitució de superfícies dures i fer xarxes de patis renaturalitzats per a compartir aprenentatges entre escoles”. El finançament d'este projecte, com s'ha dit, serà a càrrec de la Fundació Biodiversitat i per a això es destinaran al voltant de 150.000 euros, segons ha precisat l'edil.

El regidor ha ressaltat que “la Unió Europea perseguix que la població s'acoste a la naturalesa, a zones més amables i saludables i este és un projecte que contribuïx a això”. González de Zárate també ha avançat que, a més de l'actuació ja prevista en un quart col·legi, “també es faran altres dos més en la via pública que proporcionaran un important canvi”. “Són projectes pilot per a estendre a tots els col·legis i a molts altres carrers” ha finalitzat.