Ferrater a Benidorm: "vaig tindre la sort de convéncer amb la meua proposta per a Ponent i una dècada després manté la seua validesa"

Les maquetes del Passeig de Ponent de Benidorm s'han exhibit en el Centre Pompidou i el MOMA
0
0
Ferrater a Benidorm: "vaig tindre la sort de convéncer amb la meua proposta per a Ponent i una dècada després manté la seua validesa"
Ferrater a Benidorm: "vaig tindre la sort de convéncer amb la meua proposta per a Ponent i una dècada després manté la seua validesa"

En la segona sessió 'Benidorm, una visió' que ha organitzat l'Ajuntament de Benidorm amb motiu de la Setmana de l'Arquitectura, en col·laboració amb el Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant, el doctor arquitecte Carlos Ferrater ha dissertat sobre la projecció de la seua obra i la vitalitat del Passeig de Ponent que, una dècada després, "no canviaria res perquè ha complit tots els seus objectius".

Ferrater va concitar a professionals de l'arquitectura i veïns que al costat de membres de la corporació van acudir a la conferència programada. El premi nacional d'Arquitectura 2009 va començar destacant que "vaig tindre la sort de convéncer amb la meua proposta" i en analitzar-la una dècada després "manté la seua validesa".

Va defensar l'urbanisme de Benidorm i el model urbanístic implantat proclamant que "Benidorm és el lloc urbanísticament més sostenible del Mediterrani i probablement del món" i manifestant la seua satisfacció per haver deixat la seua empremta "en una ciutat que ocupa molt poc territori i que no ho ha segellat".

Va parlar amb vehemència sobre la importància dels fronts marítims de les ciutats i va sentenciar que "no són res si no tenen darrere tota una ciutat" situant a Benidorm en el conjunt urbanístic de Barcelona, Tel Aviv, Tunísia o Copacabana/Rio de Janeiro.

I va parlar del Passeig de Ponent de Benidorm com a "evolució de la malla" i del seu procés de gènesi per al Botànic de Barcelona i el pas avant sobre les formes de la geometria euclidiana a formes orgàniques. Va narrar el procés "de llapis i cúter per a configurar les formes" del passeig inspirat "en l'anatomia del braç, de Leonardo da Vinci" buscant que a més de transitable "fóra un lloc de relació i contemplació entre el natural, la platja i la mar, i l'artificial, la ciutat: un espai que juga amb les formes de la naturalesa".

Va explicar la forma d'elecció dels materials, tots relacionats amb el territori "buscant atendre la tradició cultural de Benidorm i els seus voltants" i va explicar que el passeig en si "és com una corfa de dotze centímetres de formigó blanc, flexible i extraordinàriament resistent revestida en superfície de ceràmica, que evoluciona i interacciona amb l'entorn". Tanca una galeria de servicis que mai va contemplar, va dir, com a aparcament perquè, va insistir: "si el vehicle no era allí un problema, per què portar-lo?".

Va explicar que es van fer proves aerodinàmiques per a estudiar el comportament del nou front i fins a balanç d'arena durant la seua construcció.

Va confessar Ferrater sentir-se molt orgullós d'este passeig, per al qual té idees sobre la seua continuïtat fins al Passeig tamarindes, concloent amb la seua satisfacció "per esta reflexió deu anys després.

Toni Pérez, va agrair les reflexions de l'arquitecte i va recordar el procés constructiu en una etapa en què ell era portaveu de l'equip de Govern i González de Zárate regidor d'Urbanisme; les reaccions dels veïns, abans i després, i la realitat del mateix que en estos moments és "el principal al·licient de la zona de Ponent" i que amb el pas dels anys ha donat atractiu i funcionalitat a l'entorn. Va referir l'alcalde els comentaris de llavors sobre poder veure la mar des de les terrasses quan al costat del passeig existien aparcaments, quatre carrils de circulació, amb tanca entre ells i una barana sòlida rematant el conjunt enfront de la realitat de hui "d'un carril bici, un altre de trànsit rodat i un passeig obert que només limita una prima barana" que Ferrater va batejar com a "model arpa".

Carlos Ferrater va assenyalar que un dels majors assoliments de la seua carrera i del qual se sent més orgullós és la 'Medalla de la Ciutat de Benidorm' perquè arriba de col·lectius ciutadans i des de l'Ajuntament.

Previ a la conferència, l'arquitecte municipal José Luís Camarasa, actiu col·laborador de Ferrater i Xavier Martí des del principi del projecte va oficiar d'arquitecte guia en una visita d'arquitectes col·legiats del Col·legi Territorial d'Alacant tant al Passeig de Ponent com a la 4a planta de l'ajuntament de Benidorm on es localitzen les dependències dels departaments d'Urbanisme i Enginyeria així com la Smart Office, l'operativitat de la qual van conéixer en la visita.

Des de la Vocalia de Cultura del Col·legi d'Arquitectes s'apostarà per estes visites il·lustratives del valor arquitectònic de Benidorm, va confirmar la regidora Lourdes Caselles.